Costa lluitar contra els sicaris de la desraó, però cal fer-ho. Per justícia. Per dignitat. Per en Tomeu i per en Jaume. Per tanta bona gent, mallorquina, menorquina, eivissenca i formenterenca. Costa, però cal fer-ho. No defalliu. Ànims des del Principat.
marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
5 d'abril de 2012
2 comentaris
PER QUIN DOL ES RETEN LES BANDERES?
Costa escriure, aquest dijous santificant per alguns, quan en Tomeu Amengual segueix en vaga de fam pels nostres drets lingüístics des de fa onze dies, tot rellevant Jaume Bonet, i fa la sensació que és un acte privat, intranscendent; una bogeria que cal silenciar perquè no s’estengui. Per què no se’n parla més quan la causa també és nostra?
Costa escriure, avui més que mai, quan veus que els mateixos sicaris de la desraó que ens governen persegueixen el signe màxim de la nostra parla -convertit en llaç per visibilitzar la dignitat que ens volen arrabassar- alhora que fan penjar a mig pal les banderes dels edificis del Consolat, el Parlament, el Consell de Mallorca, l’Ajuntament de Palma i la Delegació del Govern fins a les dotze del dia de Pasqua. Per quin dol es reten aquestes banderes? Segur que no és per la dona i el seu fill discapacitat que ahir varen ser desnonats judicialment. Ni pel dany que causen les retallades i la laminació dels drets civils que practica amb una eficiència exemplar el partitpopularime que impera. Costa escriure, avui, que, per més afegir a l’estupor, la memòria va esvalotada i s’enreda amb records de gent bona, excel·lent, que ja no hi és però que te la trobes per tot marcant territori i senders. Costa, costa molt, però molt!, escriure, ara. Millor llegir, avui. Per ventura demà…
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
-
-
que ningú no ho dubti! Però també cal que sentim ben viu l’alè de tots els altres territoris de parla catalana.