marginàlies

Mossèn Llorenç Lladó, valldemossí d’arrel, és el rector de Bunyola i diumenge dia 1, el Dia dels Rams, a la seva parròquia de sant Mateu hi llegí el Pregó de Setmana Santa d’enguany. Acte, aquest, que la Coral Polifònica de Bunyola organitza des del 1968 i que ha comptat amb pregoners de primer nivell i de molt diferents cordes: Bernat Vidal i Tomàs, Guillem Colom, Josep M. Llompart, Pere J. Llabrés i Martorell o Jaume Santandreu. Mossèn Lladó viu apassionadament i cristiana el poble i la gent que atén. Fa part de les fornades de capellans mallorquins que es formaren en les aigües renovadores del Concili Vaticà Segon i, en el seu àmbit, segueix ben atent a tots els oratges defugint tothora l’olor de resclosit.

No vaig poder assistir al Pregó, però coneixent mossèn Lladó, estic segur que ho encertà tot. I més després que una feligresa m’hagi fet arribar el que el rector considera un “Afegitó de darrera hora, final de la pàg. 7, tot seguint “econòmica, política, cultural, eclesial”. Diu així:

La nostra llengua, el català, el que i el com el sentim, pensam, parlam, llegim, escrivim i publicam a Mallorca i a les altres Illes, va rebre un fort suport a la manifestació del passat diumenge, 25 de març. Amb la reacció dels nostres governants em vingué a la memòria En Ponç Pilat i la seva cohort, prepotent enfront dels altres, esclau dels seus pensament i interessos. 

Tampoc els dirigents de la nostra Església Diocesana es posaren a l’altura que molts voldríem. El seu silenci no ens agrada, ni ens fa gaire bé. Crec que l’oligarquia clerical ha oblidat, massa aviat, esdeveniments significatius com el Sínode Diocesà, i també persones que, per aquesta mateixa Església, entregaren la seva vida. Perquè aquest oblit és d’aquesta mateixa Església, dels nostres avantpassats, que mantingué el caliu ben encès de la nostra llengua.

La llengua materna pertany a l’essència de l’ésser humà. I el desig de Déu és que els éssers humans i els Pobles es comuniquin amb el llenguatge innat. Els que estimen les llengües no pel que són, sinó pel poder que poden aconseguir, provenen de la desfeta de Babel. Els qui estimam les nostra llengua perquè és part de nosaltres mateixos, venim de l’aplec de la Pentacosta. 

Com l’encertau, mossèn Lladó!