Connexions des de #Badalona

"Si jo hi sóc i tu també / la terra és meva i és teva." (Joan Argenté)

Els meus destacats de l’Open House 2021 a Badalona

0

Torna el Festival d’Arquitectura de Barcelona, amb 18 edificis i itineraris per decobrir a la nostra ciutat!

La Badalona dels badius i les cases de cos. Hi ha un poble d’aires mariners dins la gran ciutat, és el barri de Baix a Mar i les seves reconeixibles cases de cos i el seu singular secret de nom estrany per als ‘forasters’: badiu. A 20 minuts del cor de la metròpoli, benvinguts a la Badalona més maresmenca. “Les cases de cós –es pot llegir en la fitxa de l’Open House– són el resultat de la reparcel·lació dels terrenys agraris de la zona de Baix a Mar de Badalona, durant la seva urbanització gradual, a partir del segle XVIII. Aquesta agrupació en cossos és un dels trets singulars de la ciutat i, tot i que és molt perceptible, fins i tot des de l’exterior cal aventurar-se a l’interior per conèixer a fons la seva història i descobrir els badius –jardí o pati– que amaga a l’interior”. La paraula badiu té també la seva història: és el terme que va recollir Pompeu Fabra, veí de la ciutat durant 27 anys!, en el Diccionari General de la Llengua Catalana, publicat el 1932, i que s’utilitza a Badalona per designar el pati de la casa de cos. El Museu de Badalona, fa uns anys, en va fer aquest llibre, a càrrec de Montserrat Rectoret (hi surt el de casa, per cert!).

🔗  Fitxa de l’itinerari Badius.

Institut de la Llauna. L’any passat es celebrava el 20è aniversari de la mort d’Enric Miralles, un dels grans arquitectes catalans i que té a Badalona una de les seves millors obres, en aquest cas en col·laboració amb la Carme Pinós. És la rehabilitació d’una antiga fàbrica d’envasos metàl·lics, precisament coneguda com a La Llauna i que va ser dissenyada per un altre arquitecte ben destacat, Joan Amigó i Barriga. Va ser una aposta important a la ciutat per recuperar edificis industrials… aviat havia de seguir, ben a prop, la recuperació de la Biblioteca de Can Casacuberta, la CACI (malauradament encara sense ús), o la recuperació de part d’eines Canela per l’escola del Progrés (amb una part pendent i que fa patir). Continua sent un projecte espectacular, aquesta fàbrica reconvertida en institut –per cert, recentment s’ha ampliat–; i si no la coneixeu de dins, és una visita que paga molt la pena. És recomanable combinar aquesta visita amb l’itinerari lliure pel patrimoni industrial de la ciutat, amb podcast per seguir-ne els elements més destacats. Tristament, aquest any, la reivindicació del patrimoni a Badalona té un vergonyós contrapunt amb l’enderroc, actualment en marxa, de l’antiga Mobba, i que en els darrers temps ha funcionat com a centre d’arts. Sobre patrimoni potser us pot interessar aquest fil de fa uns mesos (anys, ja!).

🔗 Fitxa de La Llauna
🔗 Itinerari Badalona Industrial

El Centre Sant Jaume + Parròquia de Sant Jaume. Aquest és un petit gran projecte d’una entitat, el Centre Sant Jaume, situada al Gorg i dedicada a la infància i la joventut a la zona sud de Badalona –per cert, són els promotors de la campanya Que l’Escola t’acompanyi contra l’absentisme escolar–. La tasca d’aquest centre, vinculat a la Fundació Carles Blanch, és important i creixent, i de fa temps també arrossega problemes d’espai que l’ampliació abordada pels arquitectes Xavier Botet, Mercè Zazurca, Enrique Corbat i César Sánchez soluciona en bona part. Tot un repte construir a tocar de la parròquia de Sant Jaume, obra de Rafael de Moragas, i un dels edificis d’arquitectura contemporània més destacats de la ciutat i que també es pot visitar, de nou, en aquesta edició de 48h Open House. El cas és que la remodelació i ampliació del centre s’ha fet amb una aposta de sostenibilitat que busca crear espais amables, familiars, amb molta llum. L’arquitectura al servei dels seus clients, en aquest cas infants i joves que necessiten un refugi d’unes hores per estudiar, formar-se o compartir. He tingut l’oportunitat de visitar aquesta obra en diferents moments i us puc dir que aquest és un projecte molt pensat i debatut. Al final, estructura de fusta, materials translúcids… un edifici original, que es fa mirar.

🔗 Fitxa del Centre Sant Jaume
🔗 Fitxa de la Parròquia de Sant Jaume

Dipòsit d’aigües fluvials l’Estrella. Un projecte de l’any 2013, impulsat i finançat en el mandat 2007-11 i obra de Xavier Falcó i Oscar Esbrí (Clabsa)… una infraestructura ‘invisible’ però molt impressionant que és molt interessant de conèixer (i més una ciutat com la nostra en què calen aquestes grans infraestructures i el més calent és a l’aigüera, malgrat el que determinava el Pla Director del Clavegueram). És un dipòsit amb (més…)

Segones parts que sí que són bones

0

Primera capítol de la col·laboració que he encetat amb el magazín matinal de Ràdio Ciutat, Badalona Matí, conduït per Carles Tornero. Amb una periodicitat variable, però que estarà entre les tres i quatre setmanes, aniré desgranant per espai de vint minuts diferents llistes de cançons amb temàtiques i enfocaments diferents. He començat aquest dilluns amb aquest primer capítol dedicat a les cançons amb seqüèla.

Què va passar amb Pedro Navaja realment? És possible que el seu ‘diente de oro’ tornés a ‘iluminar toda la avenida’? Quines serien les paraules de Luka ja gran, al girar la vista a la seva vida passada? Quina és la darrera parada del Malson per entregues de Serrat, i perquè és un dels seus millors i més personals temes? Com va acabar la Judy, la noia que va robar el novio a la cantant de It’s my party? Tot això, més la la participació del Major Tom de Bowie i la Peggy Sue de Buddy Holly, en un capítol que té també propina en forma de llista d’spotify (se’ns va fer curt!). Que el disfruteu!

Aquí podeu ampliar informació:

El Sant Josep com a símptoma

0

[Article publicat al Línia Xarxa el 21 de setembre de 2021]

Uns nens i nenes entrenen a bàsquet a la plaça de la vila de Badalona. Una imatge bonica, captada per les càmeres i gaudida també per molts passavolants. Ja s’ho poden imaginar: és un lloc cèntric, d’un potent simbolisme i, sense saber-ne el context, tot convida a un cert optimisme. Un entrenament a peu de carrer que reivindica aquella Badalona confiada i satisfeta, la del bressol del basquetbol.

I, tanmateix, és una imatge trista. L’entrenament a l’aire lliure és l’indicador eloqüent d’un fracàs col·lectiu. A la ciutat de les cistelles, cada vegada és més difícil trobar-ne una en condicions (el vandalisme i la desatenció en el manteniment ofereixen avui un panorama descoratjador) i un dels seus clubs històrics –el CB Sant Josep– es troba atrapat en un entramat jurídic kafkià, propiciat per un enrevessat històric entre entitat i propietari (església) complicat encara més per una operació immobiliària en marxa i una administració frívola i erràtica. Fruit d’això, el Sant Josep ha de tancar el seu camp. La gent del club es queixa amb energia, imaginació i responsabilitat (han invertit 30.000 euros en arranjar el camp seguint les indicacions municipals), però topa, impotent, davant d’una situació de bloqueig, malauradament ben coneguda al municipi.

De fet, aquest article no va del cas del Sant Josep, sinó dels Sant Joseps que conviuen a la ciutat. I per fer-ho, és important posar el focus en les debilitats estructurals que han propiciat el cas, perquè podríem parlar també de la Mobba, de (més…)

Enllaços penjats en un suro virtual

0

Al meu ‘pinboard’ (que es podria traduir per ‘suro’) vaig penjant diferents notícies sobre temes diversos que em semblen rellevants o interessants (que les pengi no vol dir que les comparteixi, senzillament que per una raó o altra en el seu contingut trobo algun punt d’interés). Des de l’època de l’enyorat ‘delicious’ m’agrada compartir continguts i sumar en una xarxa que també és plaça d’intercanvi (no només de retret i insult). Espero que aquest menú us desperti la gana de saber més.

+ En relació l’habitatge.
+ En relació a l’urbanisme o a la manera com ens organitzem.
+ En relació a la cultura, a les xarxes o a la política catalana

… i aquests dies, un link per descobrir algunes de les lectures que ens esperen a la tardor que comença i un altre també ben actual al voltant de la reforma de l’aeroport.

Calidoscopi de lluites compartides

0
Publicat el 25 d'agost de 2021

A favor sempre de les #lluitescompartides. En els darrers dies han coincidit diferents articles sobre la qüestió a diferents mitjans i a les xarxes. Per si voleu estirar el fil:

  1. “L’alternativa és la paràlisi dels blocs enfrontats i incomunicats, que és precisament on es troben còmodes els i les que aquests dies blasmaven les lluites compartides.” Article de Jordi Muñoz.
  2. Interessant com es complementava (dialoguen, d’alguna manera, malgrat, segur, alguns punts de discrepància) l’article del Jordi Muñoz a l’ARA amb aquest altre del Marc Andreu a El País.
  3. Un article que suscitava un breu fil de resposta del Jordi Lon.
  4. “Acceptar la diversitat, buscar objectius que puguin ser desitjats per diferents tipus de perfils i col·lectius, construir la lluita de manera inclusiva i democràtica…” Interessant contrapunt de Jordi Mir al Nació Digital.
  5. Un article meu de principis de 2013, que apuntava ja la idea de les lluites compartides, des d’una perspectiva metropolitana.

(més…)

Coses que (potser) no sabies de mi

0
Publicat el 19 d'agost de 2021

+accediu a l’article en concret.

Llibres viatgers (llista de llistes)

0

Una escola per ‘gestionar’ la realitat

0
Presentació a Espai Abacus, 15 de juliol. Foto: Marc Puig.

Ho diu bé l’Abla Alfageme, prologuista del darrer llibre d’Oriol Junqueras: l’Oriol és un narrador d’històries. I d’històries va Contra l’Adversitat, disperses amb murrieria en un petit volum que és una peça molt singular d’entre els seus darrers llibres, i que se situa a una distànica del que habitualment es coneix com els llibres del procés (tanmateix, hi ha comptades, per bé que sucoses i afilades incursions en el comentari d’actualitat per exemple en l’apunt titulat ‘Només dialoguen quan s’hi veuen obligats’, de la pàgina 115 o ‘Per l’amnistia’, a la pàgina 172).

En realitat el llibre funciona més enllà del procés, tot i que aquesta és en bona part l’adversitat personal que a través de la condemna injusta sobre la seva persona fa de fil conductor de les reflexions de l’historiador i polític.

Hi ha diverses capes en les prop de dues centes pàgines del llibre editat per Ara Llibres, i que funciona a la vegada com un compendi de reflexions, un original exercici memorialístic, un recull epistolar, un aiguabarreig d’anècdotes i un homenatge, que és també una mica una reivindicació: als llibres –tan presents al (més…)

Estic on estava: per un projecte obert

0
Publicat el 23 de juny de 2021

Dilluns vaig tornar al plató de Televisió de Badalona, al 360 del Toni Forteza, aquesta vegada com a vicesecretari general de comunicació i estratègia d’ERC, la meva nova responsabilitat dins el partit. Aquí podeu recuperar l’entrevista sencera i aquí un breu vídeo. Aquí estic on estava: per un projecte obert, que representi el país, com ha de representar també Badalona.

Noves responsabilitats a ERC: ajudar a enfortir el projecte

0
Publicat el 19 de juny de 2021

“Ens enfortim per per seguir fent d’Esquerra Republicana una eina útil per a la ciutadania i per assolir la República catalana.” Així s’ha expressat la secretària general adjunta i portaveu d’ERC, Marta Vilalta, en l’inici del Consell Nacional dels republicans d’avui dissabte 19 de juny, que ha ratificat per àmplia majoria la proposta de renovació de l’Executiva Nacional. Així, des d’aquest migdia sóc el Vicesecretari general de Comunicació i Estratègia Electoral, i per tant membre de l’executiva i conseller nacional.

Més informació sobre la nova executiva aquí, i sobre la meva nova responsabilitat en aquest altre enllaç.

El fill del xofer… des de la perifèria

0
Publicat el 10 de juny de 2021

[Article publicat al Línia el 10.6.2021] He deixat reposar uns mesos aquestes notes personals sobre ‘El fill del xofer’, l’assaig literari de Jordi Amat sobre Alfons Quintà, publicat en català per Edicions 62. Tant és així que vaig llegir-lo quan el llibre just començava el camí de la segona edició i ara ja m’he descomptat pel que fa a les successives edicions d’aquesta ‘falsa’ biografia!

‘El fill del xofer’ desborda el personatge. En realitat, el llibre és un assaig –escrit amb eficient tècnica literària– sobre els tentacles i els vels que operen en qualsevol poder. El llibre és com una falsa biografia, deia, perquè funciona com a mirall del país i les seves febleses, i esdevé ben aviat una aproximació a l’omnipresent Jordi Pujol, l’altra part del puzzle Quintà.

Perquè en realitat ‘El fill del xofer’ és una crítica (àcida) a un moment fundacional. A mi m’ha suggerit un prec reeixit per a la relectura del passat recent que, en posar llum sobre un dels seus protagonistes, encara fa més imperativa la (més…)

Sobre els deportats (i deportades) als camps nazis i Badalona

0
Publicat el 8 de juny de 2021

Incorporo al #llegits (per fi) la magna ‘Els catalans als camps nazis’ de la Montserrat Roig en la magnífica edició del 40è aniversari (Edicions 62). Poques vegades a la vena una dosi tan potent de #periodisme i compromís cívic. La memòria històrica és instrument de present.

18 badalonins consten al cens del Memorial Democràtic, elaborat amb la col·laboració d’Amical Mauthausen i la Universitat Pompeu Fabra: accés a les dades, aquí. … però en van ser molts (i moltes) més: el Museu calcula que fins a una quarantena.

La Roig cita Bernat Garcia, “el primer a rebre Largo Caballero quan arriba a Sachsenhausen”, Antoni Valls, amb la cita “no ens en sortirem pas” i Josep Borràs, “un home en el millor sentit de la paraula” i autor d’una obra cabdal, recentment editada pel Museu (més informació sobre la publicació, aquí). Més noms citats al llibre en relació a la ciutat: el d’Antoni Blanco, aragonès que es considerava “català de #Badalona”, director de la Cros col·lectivitzada i home de confiança de Joan Peiró i Dídac (o Jaume) Sabater, de la direcció d’Estat Català i, així el cita l’autora, “fill d’alt funcionari a l’Ajuntament de Badalona”.

En el seu record i reivindicació, ERC treballa de fa temps perquè l’ajuntament de la ciutat col·loqui plaques o llambordes de memòria (#stolpersteine) a #Badalona. Hi ha una moció aprovada al #plebdn i el pressupost disponible. A què esperen?

i etiquetada amb | Deixa un comentari

No abaixem la guàrdia: #1000donacionsdiàries

0
Publicat el 7 de juny de 2021

Ep, donar sang és urgent. De fet, calen 1000 donacions diàries i portem alguns dies per sota d’aquesta xifra. Un recordatori oportú: és fàcil reservar l’hora i complir amb aquest deure ciutadà.

Aquesta setmana també ha estat actualitat:

  • el dia del Medi Ambient, a Badalona amb tants pendents, però també amb una societat civil cada vegada més ben organitzada.
  • Corrents de fons: una cinquantena d’alcaldesses i alcaldes de Catalunya per una gestió pública de l’aigua. Interessant com es van articulant alguns consensos en el municipalisme de clau republicana.
  • Un tema d’interés: Les dades avalen (per ara i amb el precari ‘permís’ del TC) l’èxit de la regulació dels lloguers. Un tema amb important implicació metropolitana.

I també:

Més sobre el resum de la setmana 22 de 2021, en la newsletter del dilluns.