Connexions des de #Badalona

[Article publicat al Línia Xarxa el 21 de setembre de 2021]

Uns nens i nenes entrenen a bàsquet a la plaça de la vila de Badalona. Una imatge bonica, captada per les càmeres i gaudida també per molts passavolants. Ja s’ho poden imaginar: és un lloc cèntric, d’un potent simbolisme i, sense saber-ne el context, tot convida a un cert optimisme. Un entrenament a peu de carrer que reivindica aquella Badalona confiada i satisfeta, la del bressol del basquetbol.

I, tanmateix, és una imatge trista. L’entrenament a l’aire lliure és l’indicador eloqüent d’un fracàs col·lectiu. A la ciutat de les cistelles, cada vegada és més difícil trobar-ne una en condicions (el vandalisme i la desatenció en el manteniment ofereixen avui un panorama descoratjador) i un dels seus clubs històrics –el CB Sant Josep– es troba atrapat en un entramat jurídic kafkià, propiciat per un enrevessat històric entre entitat i propietari (església) complicat encara més per una operació immobiliària en marxa i una administració frívola i erràtica. Fruit d’això, el Sant Josep ha de tancar el seu camp. La gent del club es queixa amb energia, imaginació i responsabilitat (han invertit 30.000 euros en arranjar el camp seguint les indicacions municipals), però topa, impotent, davant d’una situació de bloqueig, malauradament ben coneguda al municipi.

De fet, aquest article no va del cas del Sant Josep, sinó dels Sant Joseps que conviuen a la ciutat. I per fer-ho, és important posar el focus en les debilitats estructurals que han propiciat el cas, perquè podríem parlar també de la Mobba, de (més…)

Aquesta setmana hem presentat un nou model d’aliança entre l’Ajuntament de Badalona i el Joventut de Badalona per els propers anys, un acord que garanteix l’estabilitat pel club i un retorn social per a la ciutat. N’estem contents, i personalment també satisfet perquè he participat activament des del principi en l’equip que ha anat treballant aquests mesos per trobar una bona solució. En molts moments ens ha semblat que no ens en sortiríem.

A continuació exposo el perquè crec que l’aliança a través del lema ‘Badalona és futur’ és positiva i de com espero que contribueixi a l’estabilitat d’un club que reforça com cap altre l’imatge positiva de la ciutat i que és motor dinamitzador, directa o indirectament, de l’esport de base a la ciutat.

És transparent i reversible: l’acord es basa en una figura perfectament estipulada, i per tant fàcilment contrastable i monitoritzable, el contracte de patrocini. Aquest contracte és vigent si es compleixen les condicions pactades entre les dues parts i per un període concret de temps, que es pot renovar o no; també es pot rescindir en cas d’incompliment. És, per tant, una solució reversible i temporal, a diferència de la pèrdua de patrimoni o d’una adquisició.

Defuig les vies opaques i ‘indirectes’: la Penya sempre ha estat ajudada per l’Ajuntament, per exemple a través de compres (Ausiàs March), de modificacions de planejament o d’apostes tan complexes i controvertides com la de la concessió del Màgic, o les subvencions a l’esport de base… Aquest cas és diferent perquè (més…)