Una escola per ‘gestionar’ la realitat
Ho diu bé l’Abla Alfageme, prologuista del darrer llibre d’Oriol Junqueras: l’Oriol és un narrador d’històries. I d’històries va Contra l’Adversitat, disperses amb murrieria en un petit volum que és una peça molt singular d’entre els seus darrers llibres, i que se situa a una distànica del que habitualment es coneix com els llibres del procés (tanmateix, hi ha comptades, per bé que sucoses i afilades incursions en el comentari d’actualitat per exemple en l’apunt titulat ‘Només dialoguen quan s’hi veuen obligats’, de la pàgina 115 o ‘Per l’amnistia’, a la pàgina 172).
En realitat el llibre funciona més enllà del procés, tot i que aquesta és en bona part l’adversitat personal que a través de la condemna injusta sobre la seva persona fa de fil conductor de les reflexions de l’historiador i polític.
Hi ha diverses capes en les prop de dues centes pàgines del llibre editat per Ara Llibres, i que funciona a la vegada com un compendi de reflexions, un original exercici memorialístic, un recull epistolar, un aiguabarreig d’anècdotes i un homenatge, que és també una mica una reivindicació: als llibres –tan presents al (més…)