Haikus

¡No ens podem quedar callats!

Necessitat del silenci. Enmig de bullici dels nostres temps, són moltes les persones que senten la necessitat d’alliberar-se del seu sorollós dia a dia i trobar la tranquil·litat.

Només cal que ens observem quan no estem ocupats, quan la nostra atenció no és absorbida per la feina, la lectura o qualsevol altra activitat. En què pensem llavors? Quins pensaments emergeixen en nosaltres, per exemple, quan passegem, anem amb tren/metro…? Què passa per la nostra ment abans de posar-nos a dormir? Aquests pensaments que sorgeixen en aquests instants sense control ens mostren el nostre interior.

Cridem! Cridem! No ens podem quedar callats!

Romp el silenci

el crit de la gavina.

Ja es fa fosc.

“El trastorn bipolar és una malatia mental greu que es caracteritza per canvis dràstics en l’estat d’ànim. Les persones afectades osci·len entre episodis d’eufòria i activitat (manies) i desesperança (depressió).

Aquest tratorn va més enllà dels alts i baixos emocionals que poden experimentar totes les persones: els simptomes són molt intensos, duren setmanes o mesos, tenen un gran impacte en la qualitat de vida i poden arribar a posar en risc la vida de la persona afectada.

Tot i que és una malaltia crònica, es pot aribar a controlar amb el tractament adequat, que en molts casos permet portar una vida normal.”

(canalsalut.gencat.cat, 16-1-2023)

Socors demana:

cranc de potes enlaire

al buit s’arrapa.

“Quan ja res no demanes.

I frueixes callada, escoltant

el remor lleu de les aigües

silents que transcorren segures

i lentes.

I ja no et torba el brogit

de rius ni torrents.

Sentiràs com et corre la sang

dins les venes.”

(Del llibre Foc a les mans de Montserrat Abelló)

En el silenci

degoteig de neu

i cant d’ocells.

“Em costa imaginar-te

absent per sempre,

tants de records de tu

se m’acumulen,

que ni deixen espai

a la tristesa,

et visc intensament

sense tenir-te.”

(Fragment del poema Lletra a Dolors, de Miquel Martí i Pol)

Potes amunt.

Entonar de cigala

en pianíssim.

El moviment associatiu en salut mental a Catalunya ha estat liderat històricament per familiars de persones amb problemes de salut mental, sent escassa la participació dels afectats en aquests trastorns. Això ha provocat que la seva veu no estigui representada en primera persona ni davant la ciutadania ni davant l’administració.

Aquest projecte iniciat a finals de 2012 té com a finalitat apoderar i implicar a les persones amb problemes de salut mental en el moviment associatiu convertint-los en protagonistes del mateix i oferint possibilitats d’autorepresentació en espais d’incidència política a través de la creació de grups d’activistes locals. Persegueix també que les persones amb trastorn mental facin arribar les seves reivindicacions en primera persona davant l’administració i el conjunt de la ciutadania. (Salut Mental Catalunya)

Ruta al sol.

Persistents negres traços.

Unes formigues.

El ple de constitució del nou Secretariat Nacional (ANC) ha finalitzat sense que cap dels candidats hagi aconseguit el suport  necessari de 2/3 parts dels secretaris presents. A les 20 h s’ha decidit ajornar el ple per reprendre’l els pròxims dies.

Lluís Llach ensopega amb un candidat sorpresa en la cursa per presidir l’ANC. (Notícia 25-5-2024)

El cranc vacil·la 

al xocar amb la petja.

Marea baixa.

“Trobem  molt “col·laboracionisme” en les sucursals dels partits espanyols a Catatalunya, els seus militants, votants, que estan perjudicats amb “tot” com els independentistes. O ells, les seves famílies, els seus treballs, negocis, les seves activitats no estan patint les mateixes mancances que els independentistes? Per exemple, no viatgen en RENFE? Tenen tracte especial en sanitat, educació, pensions, etc.?.”  (Joan Manzano, La República, 21-5-24)

 

Giravoltant

enmig d’estais, l’ocell.

Fent cabrioles.

“L’independentisme és “reacció” a espoli, colonització, incompliments, maltractament,  menyspreu a “tots” els que viuen, tributen, treballen a Catalunya.  […] El procés intenta millorar la vida de “tots”. Que el matin és suïcidi, perjudica a tots”. (Joan Manzano, La República, 21-5-24)

Fora la cua,

sumida entre pedres.

Sargantaneta.

“Efecte papallona és una metàfora, és l’efecte que tenen, o poden tenir, els petits canvis.

“El batre de les ales d’una papallona pot provocar un huracà en altra part del món.” La teoria matemàtica del caos estableix que petits canvis en les condicions inicials poden crear grans diferències en el resultat final de pràcticament qualsevol circumstància.

El ciutadà que vol canviar el món fa del seu consum i dels seus hàbits una força de lluita. Els petits canvis són poderosos.

Olor d’orquídia.

Aromàtiques ales

de papallona.

“Els objectes grans són grans, però els petits també són grans si es miren de prop” (Masaoka Shiki)

Aigualada.

Lluir dels pèls d’eruga.

Curta la nit.

Fulla caiguda,

amb bon acolliment

al si de l’ombra.

A pas de dansa

fulla i ventijol.

Cercar on jeure.

Qui no és part de la solució, és part del problema. El seu silenci el fa còmplice; qui calla, otorga.

Arbust podat,

ni niu ni covarada.

Branquilló nu.

Arbre cremat.

Desposseït de nius.

Guardant silenci.

gronxolant-se suplica

un lloc on caure.

Mirada fixa

al menjar i al niu.

Jardí florit.