Haikus

La força del silenci

Serpentejar

Publicat el 6 de juliol de 2024 per lluisroig-haikus

SERPENTEJAR

“Definició: Moure’s o estendre’s seguint una línia sinuosa, formant meandres, tortes, ziga-zagues.

Etimologia: De serpent, del llatí serpens, -ntis, […] ‘arrossegar-se, reptar’, aplicat com adjectiu del substantiu anguis, ‘serp’, i usat després tot sol com a substitut seu segurament a causa d’un tabú de llenguatge.

Usos: En un altre dels aforismes d’inspiracio estoica, Kafka afirma: “No cal que surtis de casa. Queda’t vora la teva taula i escolta. O ni tan sols escoltis, limitat a esperar. Ni tan sols esperis, resta senzillament callat i sol. El món t’oferirà per ser desemmascarat, no ho pot evitar; extasiat, serpentejarà davant teu”.

Serpentejar. Són les formes més secretes, més substancials d’aquest moviment sinuós allò que s’insinua, que es destil·la en les notes  de Kafka a Zürau.”

(RODAMOTS, Cada dia un mot)

La serp té un significat espiritual. Ens invita a la renovació, un canvi que aviat es realitzarà i potser ni te n’has adonat. En algunes cultures, trobar una pell de serp i guardar-la a casa es considera un símbol de protecció espiritual. Hi ha la creença que la serp té la capacitat de renovar-se a si mateixa al desprendre’s la seva pell, cosa que simbolitza la capacitat de renovació i transformació en la vida dels que porten la pell amb ells.

 

Serpents i vent

ondulen el lleu rastre

sobre les dunes.

 

Publicat dins de Haibun | Deixa un comentari

Viure al carrer amb animals de companyia

Publicat el 2 de juliol de 2024 per lluisroig-haikus

“Són moltes les persones que viuen o han viscut al carrer amb un gos o un gat. Els animals de companyia les ajuden a afrontar la solitud, a treballar hàbits, i posen la seva capacitat de ser responsables i tenir cura d’un altre.”

“Vaig trobar la gossa just quan vaig començar a viure al carrer, després d’un any vivint a Barcelona. La Coffe estava en una capsa de cartró a l’estació del Nord. Era molt petita, tenia dos mesos; havia de portar-la en una motxilla perquè no tenia vacuna. Ha crescut amb mi i m’ha ajudat molt. M’ha reactivat les emocions. No estic mai sol, tinc la responsabilitat de fer alguna cosa perquè depèn de mi… Tenir un animal reactiva la part sana del cor”. El que parla és el Giorggio, que ha visvut més  de quatre anys al carrer. Ara, viu en un pis gestionat per Arrels amb la Coffe. (Arrels Fundació, 9-11-2021)

 

La fulla seca

gronxolant-se suplica

un lloc on caure.

 

Fulla caiguda,

amb bon acolliment

al si de l’ombra.

Publicat dins de Haibun | Deixa un comentari