Al llarg de la història de la política, ha estat present la mentida. Amb aquesta pràctica poc honesta l’objectiu és enganyar a la població, o una part d’aquesta, per obtenir diferents resultats, com pot ser guanyar les eleccions, crear una tendència negativa sobre un partit o sobre una idea, o dissuadir a la població d’un determinat aspecte.
El perquè de les mentides polítiques. Ja des d’obres clàssiques com El Príncep de Maquiavel s’exploren qualitats que ha de tenir un polític. Aquest, per tal d’adquirir o conservar el poder havia de saber “simular, fingir i enganyar”. Fins i tot, el mateix Napoleó atribuïa el concepte de veritat a “allò que es creu de tot cor i amb tota l’ànima”, contrari als pensaments que sorgeixen de la racionalitat.
Encara que tota la població sàpiga que no és una bona pràctica, aquests discursos irreals, basats en l’emoció, segueixen succeint en l’actualitat. Per què en una societat tan globalitzada i evolucionada en l’àmbit de la comunicació segueix passant això i se segueixen permetent aquestes pràctiques?
Alberto Pena, professor d’Història de la Propaganda a la Universitat de Vigo, explica aquest fet a un article a la web TheConversation. Una de les causes que atribueix el catedràtic a aquesta situació és que el discurs d’alguns líders polítics s’ha vist contagiat per el fort corrent populista que recorre el món després de la crisi de 2008, “ara aguditzada per les conseqüències de la revolució digital i els efectes de la pandèmia”.
Pena també explica que “la mentida i les fake news cotitzen a l’alça perquè l’ambient polític populista, el model acrític de consum, al costat de la viralització emotiva i sensacionalista a través de les xarxes dibitals, potencien dinàmiques irracionals i viscerals en el debat polític”. Això explicat per Pena, juntament amb una tendència de polarització política, la qual provoca que la deslegitimació de la part contrària estigui a l’ordre del dia, afavoreixen que aquest discurs polític segueixi funcionant.
Francisco Collado, professor de Ciència Política a la Universitat de Màlaga […] afirma que “existeix una justificació filosòfica i moral de l’ús de la mentida en la política que pot variar en la seva justificació, però que es contínua en totes les èpoques conegudes. Aquestes diverses justificacions són presents en les ments dels governants actualment”. […] Tots aquests elements conformen una situació adequada perquè se segueixin produint aquestes mentides a la política actualment.
Tolerància passiva ciutadana. Pena també reflexiona sobre la inactivitat de la ciutadania davant de les mentides dels polítics. Considera que, al viure amb una “ràpida obsolescència dels missatges en un flux massiu d’informació, mentides i propaganda, consumits compulsiva i irreflexivament” aconsegueix mantenir a la població sense esperit crític.
El fet que tot aixó hagi succeït a través dels dispositius digitals, sembla haver ajudat a consolidar aquesta actitud de “despreniment, de desmemòria o de passiva tolerància ciutadana” cap a la falta d’honestedat per part dels polítics.
Finalment, el judici sobre si allò que ha dit un polític és veritat o mentida queda en mans dels electors. Segons Collado, si els electors consideren que es va mentir, es tractarà d’una mentida il·legítima que podria suposar el final de la vida pública d’un polític. Tot i que polítics poden mentir, és la ciutadania la que té la possibilitat de castigar-los electoralment si se sent enganyada o defraudada.
Des d’altres estaments de la societat es demana un major control cap a la classe política per tal que, encara que no sempre diguin la veritat, s’esforcin per complir les promeses del seu programa electoral i garantir certa versemblança entre les paraules i les accions que porten a terme.
(Tomàs Barril i Carlos Cayuela, El 9 nou.cat, 23-5-2021)
El bou mastega
el fum de les muntanyes.
En forma part.