Haikus

Dits trencats, xops, escruixits,

espellats per la marca de rovell dels anells,

i cares glaçades d’ulls esbatanats.

D’un mar que reverbera

els gemecs dels qui s’hi ofeguen,

dels qui perceben,

pocs instants,

després de restar sota l’aigua,

fets sediment

dels més pregon estupor,

que,

pocs instants després de restar sota l’aigua,

viuran per sempre

amb ulls esbatanats.

A quin peix no li agrada

la tendror d’emigrants

ofegats mentre somriuen?

Quina aigua s’entristeix,

s’evapora

i no plou a semalades?

Quina, per consideració,

s’enretira perquè no veiem

una pluja tenyida

del color dels jerseis d’aquelles àvies

que van dir als néts

que tornarien més feliços

i més bells?

Si l’aigua estanyada s’espesseix,

per un casual,

vet ací la primera imatge que ve a la ment:

sang arterial.

Talal Bu Khadar, poeta sirià

(del llibre: “Jo soc vosaltres – Sis poetes de Síria)

Si fos ocell,

no baixaria a  terra,

beuria l’aigua

de les nuvolades.

Si fos cavall,

no aturaria el galop,

em menjaria el vent

quan tingués fam.

Si fos arbre

no pararia de ccréixer

fins a no veure

el que tinc davall.

Si fos riu,

inundaria les dues ribes

fins que la meva llera

entengués

el sentit de la set.

Si fos persona,

mataria els anhels.

Raed Wahesh, poeta sirià

(del llibre: “Jo soc vosaltres – Sis poetes de Síria”)

Vine de bon matí.

De nit les gavines xisclen,

potser t’espantarien.

No sé si són esgarrips d’alegria o de dol,

aquests sanglots entretallats;

és com si emprenguessin

una nova migració amb cada ombre.

Potser riuen,

no ho sé;

porse és només un simple costum

abans d’anar-se’n a dormir,

no n’estic segur.

Abans em pensava

que tan sols ho feien a l’hivern,

però anava errat,

també xisclen a l’estiu,

al pic de la calor.

A  l’hivern o a l’estiu,

sempre xisclen.

Potse és la nit,

potser el clima o el fred

no tenen res a veure

amb la por.

Potser la nit de cada dia,

sense compassió,

provoca els esgarrips de les gavines,

d’alegria o de dol.

I de matí,

tota gavina és tan sols un ocell,

un de tants

que els estranys

alimenten i s’hi fotografien a prop.

Viure de bon matí.

Aleshores,

res no fa por.

Allà,

les gavines, moltes gavines

es desperten.

Durem pa sec,

les alimentarem,

i això és més fàcil

que parlar de qualsevol cosa.

Talal Bu Khadar, poeta de Síria

(del llibre: “Jo soc vosaltres – Sis poetes de Síria)

L’onada és

la temptativa constant

de fuga de la mar.

L’onada és la temptativa de

dansa

anament

dibuix

paraula

felicitat

calma.

Talal Bu Khadar, poeta de Síria

(del llibre: “Jo soc vosaltres – Sis poetes de Síria”)

I el silenci s’uní a la música.

També és música,

existeix;

hi ha un signe gràfic

que te n’indica la magnitud,

perquè la base és el buit,

el buit total,

el no res infinit

abans d’esdevenir

silenci o miratge.

Perquè el silenci

     també  és  i ocupa

          un espai en l’absolut,0

              obert,

      fa que puguis parlar

          i, després, callar.

Talal Bu Khadar, poeta de Síria

(del llibre: “Jo soc vosaltres –  Sis poetes de Síria”)

 

Sota un sol sostre,

nosaltres i les meuques:

la lluna, el trèvols.

INTRODUCCIÓ

En el capítol anterior La cruïlla d’Echigo, Bashô escriu: “Un cop passada la barrera de Nezu, vam  recórrer a peu la província d’Echigo fins arrribar a la barrera d’Ichiburri, a Etchû. Van ser nou dies llaguíssims de pluja i calor, i esgotament […]

Al setè mes,

ni la sisena nit

no és com les altres.”

TEXT

Sota un sol sostre: “A l’habitació de l’altra banda del passadís se sentien les veus d’unes noies joves, aparentment dues, que parlaven amb un home gran. Pel contingut de la conversa vaig deduir que les noies devien ser unes prostitutes (meuques)”.

Nosaltres: Es refereix a Bashô i Sora, el seu company de viatge.

La lluna: “Tingueu misericòrdia de nosaltres, ja que porteu hàbits de monjo, i ajudeu-nos a seguir el camí de Buda […] Les vam deixar sense donar-los temps de respondre’ns, però durant força estona no vaig poder evitar que em féssin llàstima.”

La lluna creixent es relaciona amb l’equilibri emocional i espiritual. En moltes pràctiques espirituals es creu que aquesta fase de la lluna pot ajudar a trobar harmonia interna i a promoure la pau interior,

El trèvols: En el trèvol de quatre fulles, cada fulla representa un dels quatre components bàsics de la felicitat, que són esperança, fe, amor i sort.

ACLARIMENTS

Autor del diari: Matsuo Bashô (1644-1694).

Autor del haiku:  Bashô.

Tema: Diari de viatge. Haiku inclòs al haibun Oku no hosomichi, títol original; traduït al català, L’estret camí de l’interior, per Jordi Mas López

Tipus de lletra en les transcripcions: Referències als versos del poema, en lletra cursiva; referències al text en prosa del haibun, entre cometes.

Tipologia: Haiku clàssic.

Classificació: Haiku sagrat.

Kigo, estació: Tardor

Kireji: Cesura al final del segon vers.

Paraula clau: Sota el mateix sostre

Regna el silenci:

el cant de les cigales

cala les roques.

INTRODUCCIÓ

“Al senyoriu de Yamagata hi ha un temple anomenat Ryûshakuji. El va fundar el gran mestre Jikaku i hi regna una pau excepcional.”

TEXT

“La muntanya era una acumulació de roques damunt les quals creixien pins i cendres centenàries, i el sòl, format de terra i pedres gastades (roques), era cobert de molsa relliscosa. Als edificis del capdamunt totes les portes eren tancades i no s’hi sentia absolutament res (Regna el silenci)  .”

FINAL

“La silenciosa bellesa del paisatge ens omplia el cor d’una pau immensa (Regna el silenci)”

ACLARIMENTS

Autor del diari: Matsuo Bashô (1644-1694).

Autor del haiku:  Bashô.

Tema: Diari de viatge. Haiku inclòs al haibun Oku no hosomichi, títol original; traduït al català, L’estret camí de l’interior, per Jordi Mas López

Tipus de lletra en les transcripcions: Referències als versos del poema, en lletra cursiva; referències al text en prosa del haibun, entre cometes.

Tipologia: Haiku clàssic.

Classificació: Haiku sagrat.

Kigo, estació: Tardor. (Cant de les cigales)

Kireji: Cesura al final del primer vers. Contrast entre el primer vers (silenci) i els dos següents (cant de les cigales).

Paraula clau: Silenci / cant de les cigales

“Després de deixar enrere Ogurazaki i Mizu-n-Ojima, a les termes de Narugo ens vam desviar cap a la barrera de Shitomae amb la intenció d’entrar a la província de Dewa.” […] “Va fer tres dies de pluja i vent intensos i ens vam haver de resignar a quedar-nos en aquella serralada depriment.”

Els polls, les puces,

i ara el cavall, pixant

ran del coixí.

ACLARIMENTS

Autor del diari: Matsuo Bashô (1644-1694).

Autor del haiku:  Bashô.

Tema: Diari de viatge. Haiku inclòs al haibun Oku no hosomichi, títol original; traduït al català, L’estret camí de l’interior, per Jordi Mas López

Tipus de lletra en les transcripcions: Referències als versos del poema, en lletra cursiva; referències al text en prosa del haibun, entre cometes.

Classificació: Haiku clàssic.

Tipologia: Haiku sagrat.

Kigo, estació: Tardor. “Va fer tres de pluja i vent intensos”

Kireji: Cesura al final del primer vers.

Paraula clau: i ara 

Heus aquí els somnis

de tants guerrers ardits:

herba d’estiu.

Les flors de dèutzia,

blanques com els cabells

de Kanefusa…

INTRODUCCIÓ

“On abans s’alçava el castell de Hideina [prop de la ciutat de Hiraizumi], una llegua més enllà del gran portal, només hi ha  prats i camps d’arròs, i tan sols el mont Kindei conserva la forma primitiva.”

EXPLICACIÓ

“La glòria de tres generacions (tants guerrers ardits) va ser tan sols un somni efímer.”  […] “Un grup d’homes escollits, però aquell breu instant de glòria va donar pas a aquesta extensió d’herba.”

Kanefusa, és el símbol dels guerrers ardits. Jordi Mas, el traductor, escriu a la nota 53: “A pesar de tenir una edat molt avançada i els cabells blancs, Kanefusa serví al seu senyor fins al final, i morí lluitant al costat del seu germà.

Dos haikus encadenats.

FINAL

“Els estats cauen, rius i muntanyes romanen; la nova primavera cobreix d’herba el castell.”

ACLARIMENTS

Autor del diari: Matsuo Bashô (1644-1694).

Autor del haiku: Sora, company de viatge de Bashô.

Tema: Diari de viatge. Haiku inclòs al haibun Oku no hosomichi, títol original; traduït al català, L’estret camí de l’interior, per Jordi Mas López

Tipus de lletra en les transcripcions: Referències als versos del poema, en lletra cursiva; referències al text en prosa del haibun, entre cometes.

Classificació: Haiku clàssic.

Tipologia: Haiku sagrat.

Kigo, estació: Tardor. A capítol anterior, Ishinomaki, es diu: “Vam vorejar uns aiguamolls llarguíssims, depriments.”

Kireji: Cesura al final del segon vers de la primera estrofa.

Paraula clau: Herba d’estiu.

A Matsushima,

voleia amb brill de grua,

cucut, quan cantis.

(Sora)

INTRODUCCIÓ

“Per molt que s’hagi dit i repetit, Matsushima és el paratge més bell de tot el Japó.”

TEXT

Matsushima. El paisatge té una bellesa fascinant.”

“Poder dormir vent a prop del vent i els núvols em provocava una sensació de benestrar extraordinària, inexplicable. […] Vaig estirar-me en silenci per mirar de dormir, però no vaig poder agafar el son.”

Amb els ulls tancats i el cant del cucut, anomenat científicament Cuculus lepidus, l’estel (grua) voleia en el silenci de la ment.

FINAL

“Sensació de benestar, inexplcable.

ACLARIMENTS

Autor del diari: Matsuo Bashô (1644-1694).

Autor del haiku: Sora, company de viatge de Bashô.

Tema: Diari de viatge. Haiku inclòs al haibun Oku no hosomichi, títol original; traduït al català, L’estret camí de l’interior, per Jordi Mas López

Tipus de lletra en les transcripcions: Referències als versos del poema, en lletra cursiva; referències al text en prosa del haibun, entre cometes.

Classificació: Haiku clàssic.

Tipologia: Haiku sagrat.

Kigo, estació: Tardor. “[…] plens de malenconia per l’escena.

Kireji: Cesura al final del segon vers.

Paraula clau: Matsushima

Amb lliris blaus

em lligaré, d’ara endavant,

les espardenyes.

INTRODUCCIÓ

“Vam entrar a Sendai creuant el riu Natori el dia que en aquella zona és costum de cobrir els sotres de lliris.”

EXPLICACIÓ

“En acomiadar-nos, Kaemon ens va donar un mapa en què havia dibuixat indrets famosos com Matsushima i Shiogama, així com dos parellls d’espardenya de palla amb les vetes de color blau fosc (lliris blaus)”.

El traductor Jordi Mas descriu en una nota del llibre, referint-se als lliris blaus del haiku: “En aquesta zona, el dia cinc del cinquè mes es posaven fulles de lliri als sostres de les cases per allunyar-ne els dimonis”.

FINAL

Lliri blau. Rar de trobar i amb una belles única, també conegut com el lliri sagrat i és originari d’Orient. Significa puresa espiritual.

Per algunes cultures, és un címbol de seguretat, bons sentiments, estabilitat, confiança i durabilitat.

ACLARIMENTS

Autor del diari: Matsuo Bashô (1644-1694).

Tema: Diari de viatge. Haiku inclòs al haibun Oku no hosomichi, títol original; traduït al català, L’estret camí de l’interior, per Jordi Mas López

Tipus de lletra en les transcripcions: Referències als versos del poema, en lletra cursiva; referències al text en prosa del haibun, entre cometes.

Classificació: Haiku clàssic.

Tipologia: Haiku sagrat.

Kigo, estació: Tardor, “el dia cinc del cinquè mes”.  “Mymagino estava completament cobert de trèvols: a la tardor, el paisatge devia ser magnífic. […] Antigament era tan humit com ara i també queia la rosada de les branques.”

Kireji: cesura a la meitat del segon vers.

Paraula clau: Lliris blaus

Les mans que avui

cullen plançons, antany

tenyien teles.

INTRODUCCIÒ

“En fer-se de dia, ens vam dirigir cap a Shinobu per veure le pedra que antigament s’usava per tenyir roba. La vam trobar mig enterrada en un llogaret apartat, a l’ombra de les muntanyes. Una merrecs de la zona van venir a explicar-nos que antigament la roba era dalt de la muntanya, però que la gent hi anava arrencava blat dels camps per provar d’estampar-hi la roba, fins que els pagesos se’n van atipar i la van fer rodolar fins a la vall, on ara jeu boca per avall. No seria gens d’estranyar.”

EXPLICACIÓ

Contraris

1. Un abans (antany) i un després (avui).
2. Les mans: antany, “la gent que hi anava arrenava blat dels camps” (plançons) ; avui, “cullen plançons”.
3. Les mans:  antany, de la “gent que hi anava”; avui, mans dels “pagesos”.

ACLARIMENTS

Autor del diari: Matsuo Bashô (1644-1694).

Tema: Diari de viatge. Haiku inclòs al haibun Oku no hosomichi, títol original; traduït al català, L’estret camí de l’interior, per Jordi Mas López

Tipus de lletra en les transcripcions: Referències als versos del poema, en lletra cursiva; referències al text en prosa del haibun, entre cometes.

Classificació: Haiku clàssic.

Tipologia: Haiku sagrat

Kigo, estació: primavera (cullen plançons)

Kireji: cesura a la meitat del segon vers

Paraula clau: Les mans

Els primers passos

lírics: a Oku canten

plantant arròs.

INTRODUCCIÓ

“Després de passar així la barrera de Shirakawa…”

TEXT

“A la posta de Sukagawa vam visitar un home que es deia Tôkyû  […] El primer que en va preguntar va ser com havia estat creuar la barrera de Shirakawa. “Tenia el cos i el cap tan cansats després d’un viatge tan llarg, i estava tan fascinat pel paisaige, tan ric de ressonàncies dels viatgers que m’havien precedit, que no he estat gaire per comprendre res” –li vaig respondre. Però no podia pas deixar de celebrar un moment com aquell […] Els meus companys hi va afegir una segona estrofa i una tercera…”

Octavio Paz, el 1970 va escriure: “Oku vol dir fons o interior, en aquest cas designa a la distant religió del nord, al fons del Japó, anomenat Oou i escrita en dos caràcters, el primer dels quals és Oku. El títol evoca no només l’excursió als confins del país, sino també una peregrinació espiritual.”

Bashô fa els primers passos / lírics, expressant de forma poètica sentiments i impressions i “els meus companys van afegir una segona estrofa, i una tercera, fins que a la fi vam acabar amb un poema encadenat que omplia tres pàgines” (ca:nten) a la primavera (plantant arròs).

CONCLUSIÓ

Refranys. Qui canta els seus mals espanta. Cantant, cantant les penes se’n van.

PS

Autor del diari: Matsuo Bashô (1644-1694).

Tema: Diari de viatge. Haiku inclòs al haibun Oku no hosomichi, títol original; traduït al català, L’estret camí de l’interior, per Jordi Mas López

Tipus de lletra en les transcripcions: Referències als versos del poema, en lletra cursiva; referències al text en prosa del haibun, entre cometes.

Classificació: Haiku clàssic. Primera estrofa d’un poema encadenat-

Tipologia: Haiku sagrat

Kigo, estació: primavera (plantant arròs)

Kireji: cesura a la meitat del segon vers

Paraula clau: creuar la barrera

Una flor blanca

al barret: tot a punt

per creuar la barrera.

Sora

INTRODUCCIÓ

Al primer capítol del Diari, Els preparatius,  Bashô escriu: “L’any va tocar a la seva fi, i quan la primavera va omplir el cel de boirines em va assaltar la idea d’anar més enllà de la barrera de Shirakawa i ja no me la vaig poder treure del cap.”

Bashô segueix la pròpia màxima de no imitar els autors clàssics, sinó buscar el mateix que havien buscat ells.

TEXT

“Després de dies de frisança, la meva ànsia de viatger es va començar a apaivagar quan ens acostàvem a la barrera de Shirakawa.”

Shirakawa era coneguda antigament com l’entrada a l’antiga província japonesa de Mutsu. Fins el període Edo prospera sota el control del clan Shirakawa com ciutat fortificada.

Durant el període Heian, el monjo i poeta waka japonès Nôin composà un breu poema sobre la regió que venia a dir que va sortir de la capital amb boira de primavera, però a la barrera de Shirakawa bufava un vent de tardor.

“Recordant-me els poemes, amb el vent de tardor […] els arços florien al costat del blanc puríssim de les dèutzies, i vaig tenir la sensació de creuar entre la neu. Kiyosuke va deixar escrit que, a l’hora de creuar-la, un personatge de l’antiguitat es va vestir amb la roba de cort i va comprovar que tingués barret  posat.”

A la nota 22 de la traducció de Jordi Mas es diu textualment: “Fujivara no Kiyosuka (1104-1177) recull aquesta anècdota: l’acció de vestirse formalment i posar-se bé el barret és un homenatge al monjo Nôin (988-1051, més o menys), que establí la barrera de Shirakawa com a motiu poètic convencional.”

COCLUSIÓ

Viatjar és dialogar amb el passat. Amb la seva història, amb la seva gent, amb els seus costums, amb la seva natura, etc.

PS

Autor del diari: Matsuo Bashô (1644-1694); autor del haiku: Sora, acompanyant de Bashô en el viatge.

Tema: Diari de viatge. Haiku inclòs al haibun Oku no hosomichi, títol original; traduït al català, L’estret camí de l’interior, per Jordi Mas López

Tipus de lletra en les transcripcions: Referències als versos del poema, en lletra cursiva; referències al text en prosa del haibun, entre cometes.

Classificació: Haiku clàssic

Tipologia: Haiku sagrat

Kigo: estació de primavera-tardor

Kireji: cesura a la meitat del segon vers

Paraula clau: creuar la barrera

Se’n va la primavera…

Els ocells ploren, llàgrimes

als ulls dels peixos.

Matsuo Bashô

INTRODUCCIÓ

La partença d’un viatge tan llarg, i que no sabia on l’havia de dur, l’omple d’emoció. Matsuo Bashô melancòlic (“En veure les capçades florides d’Ueno i Yamaka em vaig preguntar, ple de malenconia, quan les podria tornar a contemplar”).

TEXT

S’acomiada dels seus amics i també dels ocells (els ocells ploren ) i dels peixos (llàgrimes /  als ulls dels peixos) que també l’acompanyen en el “seu recorregut en barca”). Els peixos que l’acompanyen salten fora de l’aigua; les gotes rellisquen per les escates en forma de llàgrimes.

El viatge comença a finals de primavera (kigo).

1. Les paraules claus són “ploren / llàgrimes” al segon vers, que, al mateix temps, els dos mots estan separats per una cesura (kireji). 

La natura és un element important en tot haiku clàssic ja

L’actitud dels seus amics “que semblaven decidits a quedar-se allà, drets fins que la seva figura es perdés a l’horitzó”, l’encoratgen a la partença.

CONCLUSIÓ

“No busquis l’amic per matar el temps;busca’l per viure el temps” (Khalil Gibran)

PS

Autor: Matsuo Bashô (1644-1694)

Tema: Diari de viatge. Haiku inclòs al haibun Oku no hosomichi, títol original; traduït al català, L’estret camí de l’interior, per Jordi Mas López

Tipus de lletra en les transcripcions: Referències als versos del poema, en lletra cursiva; referències al text en prosa del haibun, entre cometes.

Classificació: Haiku clàssic

Tipologia: Haiku sagrat