El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Divendres al vespre, Can Costa i Font s?omplia de vida amb dos actes paral·lels i un contrapunt teatral. Mentre a la sala petita, el mediàtic i sempre bentrobat Albert Om presentava el seu Coses Meves en terra pròpia, a la sala Lluïsos se celebrava l?Assamblea Extraordinària de la Secció Local d?Esquerra. Un acte que servia per escollir per unanimitat el proper candidat a l?Alcaldia de Taradell pel partit republicà. En Toni Cassasas, portaveu del Grup Municipal i secretari de política municipal de la Secció Local, ja és oficialment alcaldable a Taradell i serà presentat públicament el proper divendres 9 de febrer al vespre. Els participants en ambdós actes es retrobaven al bar de Can Costa abans d?assistir, potser no tots, a la representació de l?Adrià, un Torero Català d?Assumpta Gonzàlez feta per la gent del Gottic, sota la direcció d?en Magí Reig.

Al matí següent, diada de la Festa Major d?Hivern de Taradell, el carrer Sant Sebastià es farcia d?esforçats pares i avis amb atuells diversos de cuina per a portar xocolata desfeta als seus infants.

Poc abans de les onze, els Pabordes del Ball del Ciri sortien de l?Ajuntament, en companyia de les autoritats locals i de la Cobla Genisenca, i es dirigien a ofici, a l?ofici solemne a llaor del Sant co-patró de la vila de Taradell. Mentrestant, els carres de la vila s?omplien de gatzara i alegria amb el só de gralles i tabals i les ballades dels gegants i gegantons locals.

Cap a les 12 del migdia, ambdós comitives -l?oficial i la festiva- es trobaven a la Plaça de les Eres on, després dels balls de gegants, s?iniciava un dels actes recuperats de la tradició local: el http://www.firesifestes.com/Fires/F-Ball-Ciri-Taradell.htm Ball del Ciri.

Seguidament fou el torn dels grups infantil i juvenil de l?Esbart Sant Genís que, prenent el relleu dels Pabordes, dansaven a la Plaça gran del municipi. Entre el públic, però, es comentava amb tristor la manca de nois en una activitat gimnàstica i tradicional com aquesta. I és que, ambdós grups, estaven conformats tant sols per mosses. Quelcom que sembla repetir-se en d?altres indrets de Catalunya i, vés a saber si de fóra també.

En acabat, la Cobla Genisenca va delectar, als pocs assistents que restaven a la plaça, amb tres sardanes de set tirades cadascuna (crec no equivocar-me, perquè no en sóc expert, tot i que m?hi fixo molt!).

Un grup aquí, un altra allà, la gent va marxant de la festa. És hora de dinar. En un racó de la plaça, un alcalde intenta convèncer, en una conversa llarga i propera, a un regidor de cultura de les bondats d?un càrrec elevat de cert consistori municipal. O els meus ulls van veure papus o allà s?estava celebrant un nou acte del bodevil successori iniciat amb un pont cap al futur que, iniciat fa uns quatre anys, encara resta per concloure en aquesta vila osonenca.