Tothom en parla i és profecia
Deixa un comentariTothom en parla i es profecia. I és que sembla que, si res no es torça, el proper dimecres serà una jornada històrica dins d’aquest procés en què la societat civil s’ha embrancat per a destarotar la classe política més nostrada i anar tibant aquella estaca on estem tots lligats.
S’ha de reconèixer, i això fins i tot haurien de fer-ho aquells que són contraris al procés – o que se’l miren de tan lluny que només hi veuen una conspiració elitista -, que la prèvia d’aquest 11 de setembre ha estat pròpia d’una obra mestra del suspens: Repliques i assajos en poblacions d’arreu del món, el misteri dels trams pendents de cobrir, dels posicionaments d’una classe política que, d’avantguarda ideològica i mediàtica, ha passat a engruixir les files dels que segueixen la societat civil, …
Fins avui, el ressó de tot plegat no ha arribat més enllà de l’Ebre i, quan hi ha arribat, ha estat de manera distorsionada i amb motivacions tàctiques realment pobres i un xic malaltisses.
Els mitjans de comunicació neguen la major (la força social que mou el procés) i la ciutadania de peu s’informa, si pot, a través de mitjans alternatius o de gent que, com un servidor, té família fora del Principat i rep alguna tímida pregunta sobre les informacions que els arriben per allà.
I, al cap del carrer, no som més que reproduint, amb un armament molt més modern i pacífic, els estira-i-arronsa d’altres temps: Els bagaudes enfrontats, des de la Gallia Provintia i la Tarraconense, a un Imperi romà en decadència; els segadors (o els comuneros) batallant per un mos de pa; el bandolerisme, objecte de romanços romàntics, maldant per la seva vida; els homes i dones del 36 lluitant per somnis oposats: i, si se’m permet afegir la dada, els votants del Senador Xirinacs, maldant per fer forat democràtic en aquell paperot que encara ens té a tots vinclats.
Desconec les motivacions de tots els que, d’una manera o altra, trauran el nas per carrers i carreteres, però l’estat de tot plegat no ha canviat gaire – encara hi ha un bon gruix de jovent que és atonyinat o menystingut per defensar la humanitat del present i del futur -. Tot i que ara sembla que, qui no hi toca gaire, és qui no és independentista o, com a mínim, no defensa aquest eufemisme, més propi del Tabú, que és el dret a decidir.
Dimecres serà una nova i històrica jornada, però aquesta jornada no serà més que una nova anella en aquest enfilall de llibertat que, si se’m permet, reneix amb força i braó, per allà al 2007 al coll de la Tuta.