El Cau de l'Ós Bru de Taradell

lluisdetaradell.net - des del 14 de juliol del 2004

Reflexions entorn del Dia del Municipi

Deixa un comentari

Avui fa exactament 27 anys que es constituïen els primers ajuntaments fruit d’unes eleccions després de gairebé 40 anys d’elecció "digital" dels governants municipals. Per commemorar aquesta data, l’executiu catalanista i d’esquerres va decidir instituir el Dia del Municipi.

Per aquells que som fervents partidaris del municipalisme per llur
radical proximitat als ciutadans, ens toca sentir-nos cofois d’aquesta
celebració.

Des que vaig decidir-me a governar la nau de la
meva vida, he intentat apropar-me a la realitat local des de tants
àmbits com m’ha estat possible. En els anys d’Universitat, vaig
encaminar els meus estudis per l’autopista de la Ciència Política, per
la carretera de la Gestió i l’Administració Pública i per la pista del
Govern Local. Després he anat tombant per algunes d’aquestes
administracions fins acabar exercint professionalment en un dels
sectors més complexos de la política local, el de la Promoció Econòmica
Local. Per què es complexe? Doncs perquè és una competència impròpia
dels Ajuntaments i això la fa inestable i tremendament dependent de la
voluntat dels seus responsables polítics locals i del finançament que
puguin destinar-ne aquelles administracions que, en el seu moment, van
desisitir d’aquestes polítiques i van obligar als Ajuntaments a
dedicar-se a una tasca imprescindible pel benestar dels seus ciutadans.
No sé si tothom és conscient del que han fet alguns Ajuntaments per
reduir les taxes d’atur dels seus municipis. Sovint, quan treballo o
quan reflexiono sobre aquest sector, em dóna la sensació que ben poca
gent ho té en compta i que, fins i tot, aquells que es dediquen a
gestionar serveis públics menysvaloren la feina feta i la que es fa en
molts Ajuntaments des d’aquest àmbit de la gestió local i dels miracles
que s’aconsegueixen amb quatre canyes i molt d’enginy.

Són reflexions. No crec que arribi a cap conclusió.

No
sé si la meva voluntat és demanar una ordenació d’aquest sector que
fasi més estable la situació del personal al servei de les àrees de
promoció econòmica dels Ajuntaments. Sovint he pensat que una bona
solució pels tècnics de promoció econòmica seria la creació d’un Cos
Habilitat que, com el de Secretaris i Interventors municipals però
gestionat des de la Generalitat de Catalunya, oferis una categorització
dels professionals i permetés a aquests d’escollir el seu destí
depenent de la seva capacitat i experiència. Quines proves caldria fer
per demostrar aquesta capacitat? S’hauria d’estudiar i jo no sóc un
expert en selecció de personal, però crec que hauria de ser una
combinació de coneixements teòrics, habilitats pràctiques i aptituds
personals per servir a la ciutadania. Haurien de ser funcionaris?
Personalment crec que la carrera funcionarial és una altra de les
assignatures pendents de les administracions. He treballat amb
funcionaris i amb personal laboral i tant en un lloc com en l’altre hi
ha gent que té un os a l’esquena i gent amb empenta i ganes de servei.
La fòrmula contractual no fa a la persona, però els Sir Humphry
(recordant l’anyorat Sí, Ministre) que creuen que ells són
l’Administració on treballen sovintegen més entre els funcionaris de
carrera que entre els laborals. Eps! És la meva impressió com a
professional públic, eh!

En qualsevol cas, m’agradaria que la
Llei de Municipis que ha anunciat avui el President tingui en compta
d’alguna manera aquest sector que ell tant coneix dels seus anys a
Barcelona. I que tingui en compta que hi ha molts municipis petits on
l’afavoriment de figures consorciades o mancomunades per gestionar la
promoció econòmica poden ser vitals per llur subsistència. La Diputació
de Barcelona ho ha sabut fer força bé en el camp del turisme, per
exemple.

Deixo per una altra petjada les voltes i voltes que
vaig donant a una possible tesi doctoral sobre Govern Local i Societat
del Coneixement, la meva darrera dèria en el marc del Doctorat en
Societat de la Informació i el Coneixement de la UOC. Si creus que
coneixes algun cas interessant a estudiar, vols criticar el meu treball
de recerca o vols parlar de Govern Local, Política Local, Gestió
Pública o temes d’aquests, envia’m un correu a l’adreça electrònica de
la uoc: lmauri [arroba] uoc [punt] edu.

Aquesta entrada s'ha publicat en 03a. Política el 19 d'abril de 2006 per Lluís Mauri Sellés

  1. En dues etapes de la meva vida he estat proper a incorporar-me a entitats de desenvolupament econòmic (una d’àmbit "provincial" i una altra d’àmbit local).  Finalment, no em van fer el pes.  A banda que les retribucions no són competitives en relació amb l’empresa privada, he trobat que els projectes eren més voluntaristes que altra cosa.

    Pel que vaig copsar, es tractava de "fer alguna cosa, la que surti".  Sense gaire directrius, sense coordinació estratègica… es tractava d’administrar un pressupost per subvencionar empresetes.  Molt digne, si vols.  Però d’utilitat dubtosa.

    La gent que he conegut al voltant d’aquests tipus de projectes són, en uns casos, "caçadors" professionals de subvencions, i, en altres, amics-familiars-coneguts de l’alcalde o dels regidors.  No ho dic per carregar-me aquesta tasca.  És que penso que no correspon al nivell local.

    Certament, la professionalització autèntica (amb retribucions de mercat), l’accès per mèrit (i no per designació directa del regidor corresponent) i el funcionament en xarxa i en coordinació amb les institucions del país serien un avenç notable.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.