El Cau de l'Ós Bru de Taradell

El darrer apunt del 2011
el vull fer ben rimat. Vessant
en una llengua que no’m deixa
descansar. I és que els mots
se m’embarbussen trapellejant
tot el meu cap, i les lletres
s’agombolen en desordre
organitzat

Quan ja crec que n’he pescat
una, se m’escola per algun forat
i em surt esperitada per la
falange distal. Quan la veig
a la pantalla em venen
ganes de plorar,
car l’ordre que jo cercava
no és el que han
triat

Acomiadem doncs el 2mil11
amb aquests versos mal girats
i mirem d’entrar al 2mil12
amb poemes de veritat

Salut i bona entrada d’any!