El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Setmana d’escenificacions i pactes que va començar amb l’anunci, no gens gratuït de Mas, en l’acte de Comissions Obreres, i que va acabar amb el vodevil de dimarts al Parlament i la tradicional fotografia del Quixot Mas i n’Oriol Pança al Parlament.

Conclusió: CiU segueix amb les tisores sota l’excusa de la pressió financera espanyola, però Esquerra l’obliga a treballar sobre els ingressos, alhora que s’elaboren un seguit de lleis i pactes que obliguen al diàleg i al compromís global.

D’aquesta manera s’aconsegueix que el vestit, tot i seguir tocant al mateix col·lectiu de sempre – les mal anomenades classes mitjanes que curiosament conformen la base electoral d’ambdues formacions – pugui alleugir un xic la pressió sobre les classes més populars i toqui, encara que sigui a la menuda i tangencialment, a les classes més privilegiades d’aquest país. Això si, l’amplitud del pacte permet múltiples interpretacions i, del joc parlamentari, en sortirà el veritable resultat final.

Amb la política econòmica maquillada, les dues forces majoritàries pacten una consulta que caldrà refermar en seu parlamentària.

Dimarts mateix la CUP denunciava, com ja ho havia fet hores abans en Joan d’ICV, que el pacte a dos era un frau polític al conjunt del sobiranisme, un segrest del dret a decidir per part de les dues forces majoritàries de la cambra catalana, i demanaven que la consulta sorgís de la més àmplia de les majories possible: rebecaria de partit exclós? veritat com un temple? El temps ens n’informarà.

Avui és la investidura del President i, lògicament, rebrà el recolçament de les forces associades i de ningú més. Per això, caldrà refermar la consulta en seu parlamentària, tot cercant el màxim recolçament possible per a ser un veritable llebrer en la denuncia d’unes polítiques – les anomenades retallades – que poden ser contraproduents per aquest horitzó nacional que és l’estrella del pacte, però que sense el poble de Catalunya al darrera, tot el poble i sobretot els més dèbils, farà encallar de nou aquest viatge envers les plenes llibertats.

Crec que Esquerra ha sabut jugar fort en l’eix nacional, el que els ha portat a la centralitat política d’aquest país. La lògica parlamentària s’imposarà i caldrà veure si la CUP fa un nou cop d’efecte votant, per exemple, Ferrer i Guàrdia, Francesc Macià o Guifré el Pilós, sinó algun dels torturats del 92.

Personalment, crec que Esquerra ha sabut explicar a CiU que un euro més en ingressos és un euro menys en retallades i això els fa fidels al seu electorat per damunt de la vessant privatitzadora anunciada pel Portaveu de l’antic Govern, aquell bon veí del meu poble, que va arribar a dir que “un euro privatitzat és un euro menys en retallades”, aliè potser al que les privatitzacions suposen per aquells que no poden pagar-les i, per tant, van quedant exclosos del sistema i ben amunt de llançar-se a la jugular de qualsevol ésser viu que encara maldi per a restar-hi dins.

Però queden encara molts punts foscos, molta feina a fer, perquè Catalunya és educació i sanitat, sanitat i una vida digna per tothom. I algú haurà d’anar recordant que pels carrers del país hi ha gent que passa molta gana, passa, per utilitzar una expressió que ha fet fortuna, “misèria” per damunt de les seves possibilitats” i molt per damunt de la nostra vergonya individual i col·lectiva.

Espero que la Catalunya independent tingui ciutadans per gaudir-la aquí, a Gràcia; allà, a Taradell i, per damunt de tot, a La Mina, La Catalana, Nou Barris i el Sud-oest del Besós, barris que abans eren obrers, però que ara el llenguatge florit i correcte ha convertit en populars i on la gent malda per sobreviure com si fóssim en temps de postguerra.

Esperem recuperar el sentit comú i la dignitat per deixar de retallar i començar a gestionar els recursos amb l’eficiència, l’eficàcia i l’economia que el nou pais ens demana. I aquí: en la racionalització de l’administració pública, en el sobredimensionament de sous, directius i duplicitats d’acció, hi ha un llarg camí per recorrer.

Esperem que el nou Govern que avui comença deixi les retallades amb tisores de podar i comenci a racionalitzar aquest desgavell d’ineficiències i duplicitats.