#foralamafia – El conflicte espanyol des del laboratori
Deixa un comentariHores d’ara no sé si me’n sortiré, però l’objectiu de l’apunt és mirar-me la pell de brau amb ulls de científic perfecte, objectiu i analític ésser aliè al món que està investigant.
De fet, ser que, essent com sóc home de lletres, no me’n sortiré pas. Oi més quan el que vull analitzar m’envolta dia rere dia i em punxa amb fiblades informatives que acaben tocant d’alguna manera la meva felicitat personal.
Començaré doncs per trencar l’objectiu d’una pretesa distància acadèmica, amb un refrany prou encertat: “a rio revuleto, ganancia de pescadores“.
Un refrany que, a més de resumir poèticament les transicions de fase, ens permet fondejar en les causes de la crisi financera del PP i de CiU i la corrupció que aflora rere dels anomenats papeles de Bárcenas i cas Palau.
Allunyat definitivament del tema d’aquest apunt, no puc més que veure la mà abjecte dels membres del Xotis Party i del TDT party, amb el seu braç armat en format UPyD, entre d’altres, amb la canya preparada per disfressar de democràcia, la imposició d’un nou líder nacional: José Mari? La Espe? Algun tapat?
Retorno però, al divertiment científic, tot lligant aquestes reflexions amb el fet català i la desmembración de la unidad de España, l’únic Estat no nacional del món, l’única pàtria possible, encara que es plegui als designis més brutals d’igualació de les persones en un únic tipus d’ésser que, com a mínim, té en la Constitució, el seu llibre sagrat, i en l’idioma de Castella, la única llengua possible, el seu llatí particular o, si ens ho mirem amb ulls de mitjà occidental, el seu àrab modern, la llengua única que és capaç d’interpretar la paraula constitucional.
La religió unionista, uniformitzadora i igualadora s’enfronta a la voluntat separatista d’aquells que cerquen diversitat indiscriminada i igualtat en la diferència. Entre els uns i els altres, els agents, les persones de peu pla, van variant el seu spin, tot cercant sempre la maximització de la seva felicitat.
Molts encara no són conscient de la inestable transició de fase on són ficats. D’altres, més conscients, hem deixat les nostres idees en mans d’un o altre contrincant, ja sia per convenciment, ja sia per la influència del què les nostres percepcions van captant al nostre voltant.
En qualsevol cas, la unió de classes i castes en un i altre bàndol, fan dubtar de la nebulosa generada en posar llenya al debat: no seran els pescadors, els que atiïn la tempesta per a sortir-se’n ben parats? No seran les elits de sempre les que, generant la disputa, aprofiten el batibull per a seguir-se finançant?
Permeteu-me dubtar d’alguns companys de viatge, de l’un i l’altre costat, que, estant millor informats que els altres, tenen la capacitat d’associar-se en llur llenguatge enfrontat i militant, tot emprant llur aparent distància tàctica al servei de la única estratègia que coneixent: seguir-se lucrant.