El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Avui volia escriure quatre notes sobre el Hodh, però encara no hi he arribat, i només podria tirar de la veta de la il·lusió, aquest dolç engany que ens ajuda a crear móns sempre bells i ben animats. Per això, ho deixo estar, deixo les il·lusions d’un futur proper, i torno a la ratlla curta, pobre, inanimada de l’aprenent de ploma i lletra.

Vull escriure’t una cançó
que em surti del fons del cor
i t’ompli l’ànima d’amor.

Vull escriure’t quatre versos
que no siguin gens perversos
però se’t clavin dins del cor.

Vull escriure’t una història
que et resti en la memòria
i et mostri el meu amor.

Vull dibuixar-te quatre besos
que, essent tendres i dolços,
es destil·lin al teu cor.

Vull esculpir-te de tendres carícies,
que alleugin les injustícies
i et portin vera pau d’amor.