El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Osona fou terra de pagesos i de bestiar. D’aquelles cases de masovers en resten les parets, els amos i un munt de records, però la terra cada cop té menys gent que l’assaoni i la mimi com es mereix. Parelles de joves veïns dels pobles de les rodalies van llogant aquells vells espais de vida i treball i els converteixen en segones, i a vegades primeres, residències.

Aquest diumenge ens trobàvem una bona colla de Mauris en una d’aquestes raconades plenes d’història, en un d’aquests masos menuts que hi ha entre Sant Miquel de Balenyà i Seva. M’agraden aquestes trobades familiars. M’agrada sentir les rialles dels parents, escoltar les seves veus, viure bocins de les seves vides i veure la felicitat dibuixada en els seus rostres.

Hi he baixat a peu i crec que avui he trobat el camí més dreturer per unir dos bocins del meu cor: Sant Miquel de Balenyà i Taradell. Només cal baixar fins al Pont d’en Gatus, pujar cap al Pla de Terrades i, un cop allà, prendre un senderol senglaner que entre terrers i boscúries et deixa a les vores d’un camp. Sense petjar-lo, cal vorejar-lo fins a un punt on una palanca de fusta permet el pas del Torrent de l’Amat. Un nou camp per vorejar i ja ets a les envistes de Can Carlets. Jo avui he anat en direcció a Seva, però seguint per la pista asfaltada cap al Riquer ets a un cop de roc de Sant Miquel de Balenyà. Aquest és el camí! El convit de ma cosina m’ha permès descobrir-lo.

Tornem, però, al mas. Encara conserva les antigues corts dels porcs, ara ben netes. A peu pla, un rebedor, la cuina – menjador i els antics corrals de vaques, vedells i gallines. Ja hem tingut tiets i tietes parlant dels seus temps de joventut i explicant els seus records. A dalt, racons i raconets, habitacions i espais plens de vides. I just damunt la porta d’entrada el festejador. Aquells més grans ja sabeu de què us parlo als més joves us deixaré que tireu d’imaginació, si podeu.

Hora de dinar. Rotllana de taules parades a la llissa, porrons de vi, unes amanides i una bona paella feta per un d’aquells cuiners que saben del seu ofici i els agrada mostrar-lo a amics i parents. Si en Lluís dels Caçadors fos més jove, hi hauria una colla de cuiners de renom que passarien gana, us ho ben asseguro.

Les sobretaules en família i a la fresca de la llissa d’una casa antiga s’allarguen i s’allarguen. El temps s’atura. El cistell de cireres d’un parent, les pastes de full de la millor pastisseria de Taradell, el cafè, les gotes, les veus, els acudits… Tot fa que els rellotges deixin pas als sentiments. Què es pot demanar més quan la família es reuneix i mostra la felicitat en els seus rostres?

Vespres de pagès, el sol es pon, però un diumenge entaulats i en família em fa reprendre la setmana amb la força que dóna saber-se branca d’un arbre viu, d’un gran i frondós arbre amic: La meva llarga, àmplia i variada família.