El Cau de l'Ós Bru de Taradell

El sopar d’en Toca-sons
Divendres al vespre, sometents i bandolers, gent del poble i agutzil vàrem trobar-nos per a fer-la petar als jardins de Can Costa i Font. No falta gaire per la propera Festa Major i cal tornar a posar les cares de la gent del Taradell actual en les robes que, per un dia, els retornen quatre segles enrere. Ahir no portàvem pas el vestuari d’abans, però si que van començar a córrer les llistes, les converses, els homenatges, els retrats de tretze anys de Toca-sons, les xiulades amistoses al president de la Comissió, els crits a favor i en contra del darrer Toca-sons,… Entre queixalada i queixalada, entre glop i glop alguns parlàvem d’ara i d’altres ja començaven a fer anar al senderi per buscar noves facècies, noves aventures, noves raons per un nou Toca-sons. Qui ho serà aquest any? Qui serà l’agutzil? Furgàvem el més lleu senyal en els rostres dels convidats al sopar d’en Toca-sons, però -com sempre- Taradell és poble d’actors i ningú va deixar anar ni la més lleu mostra dels nervis que, any rere any, pateixen els protagonistes de torn. Vés a saber! Potser n’hi era al sopar cap dels dos bergants!

Aperitius sobre la taula, carn a la brasa, paraules, unes gotes de vi, mirades, gelat, històries, cafè, records i licors. En acabat, com no?, recollida de taules, cavallets i cadires. Entre tots, la cosa és més ràpida, es fa amb més alegria i, no es fa tant feixuga la via.

50 anys d’ofici de Mn. Baucells
Dissabte al vespre, un bon grapat de veïns vam decidir-nos d’acompanyar un dels nostres mossèns locals. Cinquanta anys d’ofici celebrava l’ànima de la Revista Taradell i arxiver major de la Catedral de Barcelona. Un home d’aquells que ha sabut fer anar el magí sense abandonar la fe. No sembla incompatible pensar i creure quan topes amb personatges d’aquesta mena. I a Taradell, això és més fàcil de veure i és que hem tingut i tenim la sort de comptar amb els que, en la meva modesta opinió, poden considerar-se els tres "mossèns del coneixement": Mn. Joan Vilacis -fundador de la Revista Taradell, furgador de la història de la vila i poeta, va ser capaç d’aprofitar les escletxes d’una dictadura per encabir el català en la premsa escrita-; Mn. Antoni Pladevall -tafaner de la historiografia local, patrimonialista i gran orador-; i Mn. Josep Baucells -capaç de reviure la vida de l’Edat Mitjana en la seva tesi doctoral, mantenidor de la Revista més antiga en llengua catalana i arxiver catedralici-.

La celebració eucarística ha estat concelebrada per Mn. Josep i sis companys d’ofici que l’han acompanyat en els seus 50 anys de camí eucarístic. Amb la Genisenca, cobla local, i el Cor de l’Església, la missa ha guanyat en qualitat musical i varietat. L’Ave Maria de la neta de l’homenatjat ha estat sublim i els sentiments d’una llarga vida en companyia d’un bon gruix de gent, ha fet que es trenquessin els protocols habituals d’un acte d’aquestes característiques i que la proximitat entre el púlpit i la nau fos inexistent. Sobretot en el repàs final a la seva infantessa, allà al carrer de Seva; i en els parlaments dels companys de la lleva del 53, els que havia portat per tot Europa.

A la sortida, els companys del Centre Excursionista tenien preparat un aperitiu més que quantiós i els "incansables" han fet i desfet sense problemes. Emocions, estimació, amor fraternal i un tec com cal en honor del, com deia un dels convidats, "Senyor Director", que per això la seva publicació és la més antiga que es publica encara en llengua catalana i ell ja porta 25 anys al front de la mateixa.

Castells a Vic
A la fresca del matí de diumenge condiciono el garatge per rebre’ls. Tot ben remullat. Uns tocs d’insecticida. Uns cavallets i la vella porta de mon cosí a mode de taula. A quarts d’onze, esmorzat i tranquil, baixo cap a Vic. Avui els castellers de Barcelona pugen a Osona. És Festa Major i som convidats. Assegut a la terrassa del Montserrat, faig temps tot glopejant una canya. Com va anar l’assaig d’ahir? Vam fer un parell de folres, però la torre de set estava força malament, tremolava molt i estava oberta. Intercanvis d’impressions abans d’una actuació. Obren plaça els amfitrions amb un cinc de set, segueixen els verds més madurs amb un tres de nou folrat. És el torn del nostre quatre de vuit. Va força bé i es descarrega sense gaire problemes. S’encara la segona ronda amb un quatre de vuit que desferma l’alegria dels taronges locals, un quatre de nou amb folre vilafranquí. Nosaltres encarem la torre. Els cops de mans que sacsegen la meva rengle de laterals m’indica que la cosa no va bé. Es carrega i cau..Massa anys a l’esquena del gat vell amb el que feia la cervesa! La tercera ronda veu un tres de set aixecat per sota de la gent d’Osona, un cinc de vuit penedesenc i un cinc de set dels capitalins. S’acaba amb els pilars de comiat i l’espadat de set capitanejat per l’incansable Fèlix Miret.

Dinar amb amics
Reunim la tropa de visitants de Can Pepitu i anem a casa. És hora de dinar i la calor a la capital d’Osona esberla cervells i esgota tot bitxo vivent. No sóc bon amfitrió i l’ajuda dels meus pares m’és útil per a poder servir un dinar com Déu mana. Macarrons, carn a la brasa, vi d’agulla zamorana, postres deliciosos i un cafetó amb hamaca. La felicitat deu ser molt semblant a aquesta estoneta d’amistat, sensualitat i quitxalla juganera de totes les edats.

Volant a la fresca
A la fresca deixo envolar els pensaments, els enllaço, els separo i els torno a ajuntar.

Vespres taradellencs
aires del Montseny
lluna creixent
converses al vent

de toda vida
de tota mort
de tot amor

A voltes veig
el teu rostre
em fuig
es gronxa.
.
M’il·lumines
te’n vas.

Ens podrem trobar
alguna vegada?