Correfoc d’il·lusions
Deixa un comentariAra que voltem el solstici
i surts de correfoc,
recordo amb enyorança
aquells anys d’esperança
en què em veía gegantot.
Ara que som a l’estiu
i voldria sentir-me viu,
volo com una perdiu
a l’encalç d’una il·lusió.
La il·lusió de veure’t serena,
i sense presses, triomfant.
Gaudint de les teves coses
i somiant a ser molt gran.
Tant gran, com la vida et permeti,
Tant gran, com la meva il·lusió.
Tant gran, com la protagonista
d’una obra que fa afició.
I, quan voltem el solstici,
i rememoris el correfoc,
recorda amb enyorança,
aquells anys d’esperança
en què jo et veia tan geganta.
Preciós el poema!
La Marta deu estar molt satisfeta. Encara que per entendre’l del tot haurà d’esperar a tenir la teva edad.
El video està molt bé, i ella estupenda.