Com passaré els Tonis d’enguany?
Deixa un comentariLa premsa espera la neu, mentre torna a mostrar que no tots els difunts tenen el mateix valor.
A Taradell, la presentació de la Festa dels Tonis ja ha estat feta i, a l’Alzinar de La Roca, comencen a bellugar-se la quarantena de carros recuperats pels organitzadors de la Festa.
Jo, pobre malalt, m’enfonso en un constipat que no acaba de marxar i em pregunto:
– Per què no m’he vacunat enguany?
– Per què no em cuido?
I, encara més, ?
?¿com deuen anar les negociacions entre leucòcits i virus després del darrer atemptat al meu Estat de Salut?
No paro de mocar-me i, per moltes medecines que prengui, no sé qui les aprofita més: Si els glòbuls blancs o els virus. ¿Hauria d’anar al metge? ¿Consultar un farmacèutic? Ui! No. Que això no s’estila i l’automedicació ajuda a passar les hores i esdevenir un Jekyll i Hyde a la moderna. Hi ha més emoció, sabeu.
Per la única cosa que em fa nosa la calipàndria és per la possibilitat de no tafanejar de nou en la Festa dels Tonis d’aquest cap de setmana. I és que em sabria greu, perdre’m el tast del porc del dissabte al vespre o un dels passants dels tres tombs on es recuperen més carruatges de Catalunya. 80 vehicles diferents es diu ràpid, però passa lent!
¿I si és una al·lèrgia? ¿I si els virus són un senyal davant d’alguna situació més greu? ¿I si no tinc virus i tant sols és un estat psicosomàtic induït per un repunt de les diverses tasques del dia a dia que he fet coincidir en el temps per manca de previssió?
Carai, quantes preguntetes? Quin cagadubtes que estic fet!
No he deixat de treballar (feina = diners = menjar), però tots els sentits prenen una dimensió diferent i modifiquen la meva manera de veure el món. Estic massa acostumat a veure la realitat d’una manera determinada i quan la mucositat, les orelles tapades i el mal de cap em modifiquen les percepcions no sé adaptar-me a l’entorn i em veig pesat, emprenyat i caragirat. Sé que elles ho noten, però no em diuen res. Deuen ser massa bones per una bèstia de nas vermell i moc potent com jo.
Saps què? Em sembla que em passaré el cap de setmana dels Tonis fen bafs d’aigua amb herbetes per treure la congestió nasal. Però com que no em vull quedar a casa, sinó que vull fer el tast del porc i anar a veure com es manifesten les bèsties i els carruatges, em prepararé una poció màgica de farigola i romaní amb llimona. I, amb això i un fogó portàtil (o un brasser com els d’abans, per què no?), aniré fent bafs pel poble. Apa!