Carta oberta a un company d’estudis a qui vaig admirar. Es diu Ramon, i ara és Conseller
Deixa un comentariBenvolgut Ramon,
T?escric aquestes ratlles avui, que és la diada de Sant Lluís Gonzaga, patró de la joventut catòlica i, entre d?altres, protector dels estudiants. I és que, tu i jo, vam estudiar plegats.
De fet, només et recordo d’un sol instant, d’un moment de glòria, d’una efímera revolta en una aula d’una Facultat que encara portava bolquers.
Te’n recordes?
Érem en una d’aquelles aules dels soterranis de la Facultat d’Econòmiques on havien entaforat als raros, als sonats que, enlloc d’estudiar Econòmiques o Dret, carreres amb mil eixides, ens havíem entestat en ser sociòlegs i politòlegs, dues professions que, fins i tot ara, poca gent sap per a què serveixen.
Recordo que, aquell dia, el professor que ens donava Dret Constitucional ? per cert, funcionari de la Generalitat que avorria fins i tot als pupitres ? es va veure interromput per un dels alumnes que, alçant-se per damunt l?anonimat dels companys, va fer una aferrissada defensa de la Objecció de Consciència.
Si, si. No posis aquesta cara, ho recordo tan bé com si ho estiguessis fent ara. I, per això, em surt un Qui t’ha vist i qui et veu, Ramon! de dins de l?ànima.
Fou la teva actuació, la que em va acabar de decidir a acceptar l’encàrrec d’estudiar els orígens de la Unió Democràtica de Catalunya on tu militaves. Estudiar-los per a presentar-los al jovent d’un conegut poble de la Costa Daurada on un parent, en el teu partit, militava.
Per a fer-lo, vaig fer visites a Ca l’Ardiaca i vaig tenir el plaer de llegir el matiner manifest fundacional de la vostra colla: un imperdible document que no sé si tens ben present hores d’ara.
A través del manifest, i de la vostra tortuosa història, vaig arribar a pensar que si, que era cert, que aquell partit que alguns titllaven de retrògrad i conservador portava la llavor humanista i confederal en les seves entranyes.
Però si, fins i tot, vaig arribar a participar en algunes de les activitats que organitzàveu des de l’INEHCA!
Ara, que ets Conseller d’Interior, recordo tot això i em faig creus de veure’t tan lluny d’aquell xicot que va esclatar a l’aula per defensar llurs idees amb franquesa notable.
Ara que et veig tan allunyat d’aquell esclat de lucidesa humanista.
Ara que, suposo que tu també, has sucumbit als Sir Humphreys de torn o, vés a saber si, encara que polític, t’has deixat canibalitzar per un corporativisme que no porta res de bo, jo em pregunto:
Com has arribat a tancar els ulls davant les sospites d?una injustícia, potser recorrent, en una de les Comissaries del nostre Cos de Mossos d?Esquadra?
I la resposta que se?m dibuixa no m?agrada.
No m?agrada, perquè ve d?aquell que es va alçar a l?Aula, interpretant un sentiment compartit per molts dels companys i companyes.
No m?agrada, per les conseqüències que la inacció pot portar a tots aquells membres dels Cossos i Forces de Seguretat, incloent als Mossos i a les policies locals, que tenen voluntat de servei vers la ciutadania per la qual treballen.
No m’agrada que tu, vell jove rebel, t’hagis anat convertint en una peça, en una mecànica peça d’un engranatge que, sinó es cuida adequadament, pot anar de mal en borràs fins a límits que ja no sien retornables.
Benvolgut Ramon: han passat els anys, han passat força coses, però n’estic segur que dins teu encara viu empresonat aquell jove estudiant de la Facultat de Ciències Polítiques, aquell jovencell que ja no vaig tornar a veure ni tan sols en l’Orla que tinc encara guardada per casa.
Amb tot el respecte d’un ex-company d’estudis que et voldria de nou entre nosaltres,
Lluís Mauri i Sellés
Politòleg i servidor públic, entre d’altres