El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Hi havia una vegada un grup osonenc que va arribar força lluny amb la seva música i les seves lletres. Sí. Va arribar al nivell de crear veritables himnes generacionals i, entre aquests himnes, n’hi va haver un que va esdevenir la cançó d’amor més preuada per la gent. T’en recordes, bella amiga? Te la dedicaven a tu.

I és que en la terra humida van escriure el teu nom, nena, perquè estaven bojos per tu com ho estic jo, passant-me els dies esperant la nit per tornar-te a veure. Per què no serà sempre de nit perquè tu siguis aquí?

Però com et podem estimar, si estàs tant lluny de nosaltres. Oh! Amiga! Ens deixes servils i acabats i bojos per tu, també. Ja ho sabem que des d’aquest bar, des d’aquesta llar, des d’aquest cotxe, des d’aquesta platja on et mirem, se’ns fa impossible d’arribar on ets tu, però dins les nostres copes veiem reflexada la teva llum. Saps què? Val més que ens les bevem i mantinguem el cap cot, servils i acabats i bojos per tu.

I quan el sol surtí, quan no hi siguis al matí, les llàgrimes es perdran entre la pluja que caurà avui. Sí, bella mentidera, ens quedarem atrapats, ebris d’aquesta llum tant albada. Servils i acabats, companya de la nit, bojos per tu.

Algú té cap dubte encara que qui ens provoca aquesta bogeria no porta faldilla ni pantalons, sinó tota una munió d’estels que li fan la cort. Suposo que en Carles ja és un d’aquests estels, jo espero ser-ne un altre o esdevenir un selenita més, tot somniant en la lluna i veien com marxa el sol per deixar pas a la nit i a la princesa de les mentides veritables o de les veritats mentideres.