El Cau de l'Ós Bru de Taradell

lluisdetaradell.net - des del 14 de juliol del 2004

Aires de Sevilla

Deixa un comentari

Diuen que fou a Sevilla. Potser un xic enllà del seu riu. 

Diuen que fou en el barri on encara es lloa Astarté.

Diuen que era fill d’Hèrcules, de ciutats gran fundador.

Diuen que n’era poeta, i cantava aquesta cançó:

Sevilla roja de vino
Sevilla blanca señora
Sevilla és un requiebro
del alma que en ella mora.

Una alma que vive i esculpe,
una alma que, dulce, enamora.

El encanto de una Sevilla
que, por sus aguas, a veces llora.

Sevilla húmeda y viva,
Sevilla humilde y trianera.
Sevilla tiene en sus gentes,
un tesoro que la honora.

Aquesta entrada s'ha publicat en 05b. Ratlles curtes el 28 de desembre de 2009 per Lluís Mauri Sellés

  1. Preciós cant a Sevilla. Tots m’agraden, però els dos versos que m’encanten són: “Sevilla és un requiebro – del alma que en ella mora”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.