Totxanes, totxos i maons

Dimarts passat el senyor Artur Mas explicava a "El matí de Catalunya Ràdio" que tot el que ha passat a Catalunya últimament en relació a la composició del nou govern és la prova més clara que no existia cap pacte entre ell i el senyor Rodríguez Zapatero després que es trobessin un dissabte de gener a la Moncloa i acordessin una afaitada al projecte de l’Estatut aprovat mesos enrere pel Parlament de Catalunya (amb el suport entusiasta de CiU, per cert).  (n’hi ha més)

Vist com ha anat tot plegat del dia 1 cap aquí em sembla que no puc fer altra cosa que creure-me’l, al senyor Mas. Ara bé, un cop feta aquesta professió de fe en les seves paraules em vénen al cap unes quantes preguntes:

* ¿Hem de suposar que el líder de CiU va acceptar les rebaixes de gener per mera convicció i no per raons d’estratègia política (és a dir, electoral)?

* Dit d’una altra manera, ¿significa tot això que el senyor Mas va trobar l’afaitada monclovita prou justa, assenyada i necessària com per no considerar oportú de demanar-ne cap contraprestació?

* ¿Podem deduir, doncs, que aquell engrescador projecte d’Estatut que va sortir del Parlament de Catalunya a finals de setembre amb fotografia triomfant del mateix senyor Mas amb el President Maragall ja no se’l creia aleshores la coalició CiU?

* ¿Cal pensar, per tant, que amb els tres mesos i mig que varen transcórrer entre una data i l’altra els senyors Mas i Duran en varen tenir prou per veure-hi clar i pactar -perdó, pactar no, acceptar incondicionalment- l’afaitada que tots coneixem?

* ¿Es pot creure que l’entusiasta campanya de CiU a favor del Sí a l’Estatut va nèixer del ple convenciment i no de la intuïció d’uns possibles rèdits polítics i electorals posteriors?

* ¿És així com ha anat tot plegat o potser és que bado i se m’ha escapat (amb perdó) alguna cosa?

——————————————————————————————-

(I ara, quan enllesteixo l’últim repàs d’això que acabo d’escriure, just abans de publicar-ho al Bloc, em ve a la punta dels dits una nova pregunta encara:

* ¿Aquests castigats ulls de rata de biblioteca que tragino arribaran a veure algun dia el senyor Rodríguez Zapatero -"el amigo Zeta Pe", vaja- complint una promesa -amb una de sola ja m’hi conformo, tu- de les moltes que a cops de tarannà i "buen rollito" ens va endinyant així que pot a tots plegats?

Només de pensar que potser algun dia els déus tindran a bé de concedir-me el privilegi de veure i viure una experiència tan insòlita com aquesta ja sento que m’agafa un no sé què per l’hemisferi sud de la meva anatomia que m’aconsella tallar aquí, penjar l’apunt d’una vegada i anar a buscar de seguida les pastilles per la pressió.) 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!