Totxanes, totxos i maons

Llegeixo al diari (vegeu aquí) que ahir, en el transcurs de la Nit de l’Edició, el editors catalans varen concedir el premi Atlàntida 2010 a la millor tasca informativa en premsa escrita al suplement cultural de l’Avui “per la seva brillant trajectòria d’informació literària i sobre el món del llibre en general” i m’apresso a fer-me ressò de la notícia perquè considero que és un premi molt ben donat.

Em sento molt a prop del “suple” de l’Avui. I me l’estimo. Diré més encara: considero que sense cap mena de dubte aplega les millors i més completes pàgines de llibres que es publiquen a la premsa de casa nostra, ara i des de fa una pila d’anys. Així de contundent.  (n’hi ha més)

Vaig tenir la gran sort de començar a col·laborar en les pàgines de llibres de l’Avui des dels seus inicis a l’octubre de 1989 -em sembla que el meu article de debut va sortir la tercera setmana que es publicava- i hi he anat escrivint critiques fins l’octubre de l’any passat. Poca broma: parlo de vint anys (vegeu aquí), que aviat és dit.

Vint anys en el transcurs dels quals he passat de ser un perfecte desconegut a aplegar un llarg historial, un petit nom i alguns grams de prestigi que m’han permès ampliar el meu ventall de col·laboracions a altres mitjans i suports però que en cap cas haurien estat possibles sense la notorietat que em proporcionava la meva presència periòdica en les pàgines del suplement de l’Avui.

Tot i la meva condició de col·laborador extern durant aquest període he pogut viure bastant de prop les vicissituds del diari Avui i del mateix suplement. Les he vistes de tots colors i podria escriure unes quantes històries sobre l’assumpte. Històries que, a més a més, tindrien una certa singularitat ja que són molt pocs els pioners que es mantenen actualment en actiu.

També podria parlar de l’home que ha fet possible l’èxit del suplement: David Castillo. Al meu parer el protagonista d’una de les poques decisions amb trellat que la direcció del diari ha adoptat en els últims temps: retornar-lo a la direcció del suplement de la qual havia estat apartat durant un parell d’anys. Precisament els últims de la meva col·laboració (ep, sense que entre una cosa i l’altra hi hagi cap relació de causa-efecte).

David Castillo és una persona amb aspectes  discutibles (com tothom, si fa no fa) i que el sistema literari del país respecta enormement. Tant pels seus indiscutibles valors com a crític i coneixedor del panorama cultural d’aquí i de fora com per la seva posició de, diguem-ne, poder i influència (si és que es pot parlar en aquestes termes quan tractem afers relacionats amb la nostra literatura) al capdavant de -ho torno a escriure- les millors i més completes pàgines de llibres que ha publicat la premsa catalana en els últims anys.

Felicitacions als companys del suplement pel premi. Felicitacions també molt especials i merescudes per David Castillo. La feina ben feta sempre acaba trobant el seu reconeixement. I això reconforta.

I moltes felicitats també pel que aquest premi pot representar de reforçament de la imatge del “suple” (i la seva continuïtat) contra la voracitat sobradament demostrada de l’actual direcció empresarial a l’hora de suprimir seccions i apartats de l’Avui.

D’aquí a poques setmanes caducarà la pròrroga de la meva subscripció al diari i molt em temo que no la renovaré. El que sí que és segur és que cada dijous -o el dia que toqui- aniré al quiosc per comprar el meu exemplar de l’Avui i llegir de punta a punta el suplement de cultura.

I espero que ho pugui fer durant una llaaarga temporada.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!