Totxanes, totxos i maons

Cada vegada em fa més mandra llegir narrativa. Llarga o curta, novel·les o contes. Em fa mandra que m’expliquin històries, diria per resumir-ho.

De fet, no és nova d’ara aquesta sensació. Fa més de sis anys, en un dels primers apunts que vaig escriure en aquest Bloc (vegeu aquí), ja parlava de la fatiga que em començava a provocar la ficció. Una fatiga que d’un temps ençà -potser des que em vaig “jubilar” com a crític literari- no ha fet més que augmentar.  (n’hi ha més)

Això no vol dir que de forma sistemàtica giri l’esquena a les bones novel·les o reculls de contes. En aquests darrers temps, per exemple, he gaudit moltíssim amb les lectures (i en algun cas fins i tot relectures) d’“El professor d’història”, de Joan F. Mira,  “Els jugadors de whist”, de Vicenç Pagès i Jordà, “Olor de Colònia”, de Sílvia Alcàntara, “Bulevard dels Francesos”, de Ferran Torrent o “No hi ha terceres persones”, el darrer recull de contes d’Empar Moliner.

I aquestes vacances que avui, ai las, arriben al seu darrer dia he tornat a llegir “Maletes perdudes”, de Jordi Puntí, he recuperat una petita meravella de fa deu anys titulada “Els silencis de Derris”, de Bartomeu Cruells, sobre la qual us parlaré amb molt més detall d’aquí a uns dies, i he paladejat aquest monument de la nostra narrativa que es diu “Les veus del Pamano”, de Jaume Cabré, novel·la de la qual ja porto fetes quatre lectures, i cada una més plaent que l’anterior.

En tots aquests casos que acabo d’esmentar em sembla que els valors literaris -no només els tripijocs argumentals o la fidelitat a una moda- justifiquen plenament que em deixi arrossegar pels respectius autors a l’univers de ficció que em proposen.

Però no se m’escapa que estic parlant de llibres excepcionals -és a dir, d’excepcions- i, per tant, la meva situació personal d’ara mateix, després de vint anys dedicats a seguir de prop les novetats de la narrativa que es fa a casa nostra, es caracteritza per una forta sensació de fatiga que decanta les meves lectures -ara ja, sense el compromís de l’article al diari o a les revistes on hi col·laborava- cap a gèneres diferents i més relacionats amb la no-ficció. Em refereixo a la història, la biografia, les memòries, l’assaig o, fins i tot, les matemàtiques, un dels meus amors secrets.

Si més no aquesta és la intenció que inspira la llista de properes lectures (en alguns casos relectures) que he preparat pels propers mesos. He començat ja a llegir “El mundo clásico” (Crítica), de Robin Lane Fox, i si tot va bé l’empalmaré amb la “Història dels grecs” i la “Història de Roma” (Destino), d’Indro Montanelli. A continuació agafaré “La historia del arte” (Phaidon), d’E. H. Gombrich, i seguiré amb “La ciutat del Born” (Ajuntament de Barcelona), d’Albert Garcia Espuche, “Memòries d’Adrià” (Proa), de Margaret Yourcenar, “Borja Papa” (3 i 4), de Joan F. Mira, “Los Simpson y la filosofía” (Blackie Books), de W. Irvin, M. Conard i A. Skoble, “La proporción áurea. El lenguaje matemático de la belleza” (RBA), de Fernando Corbalán, “El vértigo de las listas” (Lumen), d’Umberto Eco, “El dia D. La batalla de Normandia” (Crítica), d’Antony Beevor, “Les passions ocultes”, la correspondència de vint anys entre Baltasar Porcel i Llorenç Villalonga en edició de Rosa Cabré que publicarà el mes vinent Edicions 62 i algun manual d’introducció a l’epigrafia llatina per a la tria del qual demanaré consell a un parell de savis que conec (*).

Com es pot veure es tracta d’un programa de lectures ambiciós i ampli que com a mínim em mantindrà entretingut fins l’estiu vinent, sense comptar les interferències que sens dubte hi haurà per lectures imprevistes. Un programa que creixerà amb el pas dels dies -i que, ho repeteixo, no està renyit amb la interferència d’alguna bona lectura de narrativa- que espero complir i no fer com tants i tants projectes que la gent es compromet a endegar cada setembre -començar una col·lecció, fer règim, aprendre un idioma, nedar deu piscines diàries…- i que s’esmunyen amb els primers freds de novembre.

Ja ho aniré explicant…

—————————————————————————————

(*) També, no cal dir-ho, s’admeten -i s’agrairan- propostes bibliogràfiques dels lectors d’aquestes Totxanes que siguin entesos en l’art de llegir i interpretar les inscripcions de les pedres.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!