Totxanes, totxos i maons

La bona gent del Taller d’Història de Gràcia (vegeu aquí la seva pàgina web) va estrenar el dissabte passat una ruta guiada que m’apresso a recomanar-vos ferventment. L’han titulat “L’assassinat de Carmen Broto. Un truculent i misteriós crim als terrenys de Can Comte” i, com dóna a entendre el seu nom, té com a objectiu apropar-nos als indrets del barri de Gràcia relacionats amb la vida i, sobretot, amb aquella mort violenta perpetrada la nit de l’11 de gener de 1949 que va acabar amb l’agitada existència de Broto i que ha donat tant de joc a l’hora d’atiar la imaginació de periodistes aficionats a la víscera i de novel·listes amants de la sang i el fetge fàcils.

La ruta té una durada de dues hores i comença al passeig de Sant Joan, a tocar de la cruïlla amb el carrer de Sant Antoni Maria Claret on, en un dels xamfrans, es pot veure la casa on vivia Carmen Broto i just al davant el bar-restaurant Alaska, un lloc que tenia el costum de freqüentar.

La següent parada és a la plaça Joanic on encara es poden identificar algunes de les cases que reprodueix la fotografia de fa quasi un segle que he triat per il·lustrar aquest apunt. Després l’itinerari s’enfila pel carrer Escorial seguint la llinda de l’antiga finca de Can Comte fins a l’illa de cases que formen els carrers Legalitat, Alegre de Dalt, Encarnació i Escorial, l’indret del crim fa seixanta-sis anys quan la zona, semideserta, era plena d’horts particulars.

Després vàrem visitar la plaça de Rovira i Trias, on encara avui hi ha una adrogueria que va tenir un paper molt important en la trama de la malifeta i vàrem acabar la ruta pels voltants de la plaça Lesseps.

L’encert de la gent del Taller d’Història de Gràcia que ha pensat aquesta ruta es basa, al meu parer, en dos aspectes:

* el primer és que l’itinerari segueix amb fidelitat “La invención de Carmen Broto”, de Manuel Trallero i Josep Guixà, el treball d’investigació més complet que s’ha fet fins ara al voltant d’aquell crim (vegeu aquí la meva crítica del llibre),

* el segon és un guió pensat amb molta habilitat per mantenir viva l’atenció dels assistents –no perdem de vista que, a fi de comptes, el que se’ns explica és una història policíaca–. Un guió, dic, que va presentant al llarg del trajecte de manera gradual els sis principals protagonistes d’aquella penosa trama: l’empresari del teatre Tívoli que aleshores era el protector de la víctima, els tres autors materials del crim (matussers com ells sols), un poca pena de l’alta societat barcelonina d’aquella època i, és clar, la mateixa Carmen Broto.

A finals d’abril de 2012 el Taller d’Història de Gràcia va organitzar una ruta titulada “Escenes de Juan Marsé a Gràcia” a la qual em va faltar temps per inscriure’m i que, al meu parer no va cobrir les expectatives que plantejava. Potser és per això que no em consta que l’hagin tornat a programar. En el seu moment ja vaig exposar als organitzadors la meva opinió en el sentit que una ruta sobre les novel·les de Juan Marsé i els escenaris per on es desenvolupen, és factible  –i crec que seria molt interessant–  si es combinen els indrets de Gràcia amb els del barri del Carmel, cosa que en aquella ocasió no es va fer i que potser no deu ser tan fàcil de dur a terme ja que l’àmbit territorial del Taller d’Història de Gràcia en aquest cas no és suficient.

Seria un gran encert, en canvi, que aquesta ruta que segueix el rastre dels últims moments de la vida de Carme Broto la gent del Taller la convoqués periòdicament… i que la gent s’hi apuntés, (*) és clar. Val molt la pena, de debò.

—————————————————————————————————————–

(*) Tal com indica la pàgina web del Taller d’Història de Gràcia, podeu demanar informació a la seva adreça electrònica de contacte:   tallerhistoriagracia@gmail.com 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!