Totxanes, totxos i maons

El divendres 10 de desembre, en plena ressaca barcelonina després de la inauguració de l’estrella que corona la torre de la Mare de Déu a la Sagrada Família, el meu admirat Gabriele Romagnoli dedicava l’article d’aquell dia a La Repubblica a una catedral molt peculiar.

Llegiu-lo i si desitgeu més informació sobre aquest curiós assumpte entreu als enllaços que trobareu al final .

Jo no hi afegiré res més.

L’home i la catedral

La primera cosa bonica del divendres 10 de desembre de 2021 és Justo Gallego, l’home que va construir, ell sol, una catedral inacabada i que s’ha mort a dins. Ben mirat, ¿no vindria a ser el que fem tots? A Itàlia la notícia de la mort de Gallego ha passat desapercebuda però qui sap; potser un dia algú es despenjarà amb un llibre com el que Edgardo Franzosini va fer sobre Raymond Isidore i la seva construcció a Chartres (*).

De jove Justo Gallego era monjo, però va emmalaltir de tuberculosi i el varen expulsar del monestir per por al contagi. Es va retirar a una finca familiar prop de Madrid i va començar a aplegar escombraries, restes d’enderrocs, peces de bicicletes trencades, pedres abandonades. Dins del seu cap tot allò configurava un disseny. No va redactar cap projecte previ perquè, senzillament, no es veia capaç. Tampoc va demanar cap autorització perquè, senzillament, la va considerar innecessària.

Dia rere dia, al llarg de seixanta anys, Justo va anar construint el monument de la seva fe, l’altar al seu Déu i s’hi va instal·lar a dintre, en un espai petit en el qual va viure i ha mort a l’edat de 96 anys (**).

Una vivència increïble. I única perquè, en realitat, cadascú construeix la seva pròpia catedral acumulant tot el que pot i el que li cap, eleva el seu credo a raó de vida, dedica un altar als pares o als mestres, els hi consagra el seu amor, tanca en un confessionari els seus secrets, prega perquè tot allò duri força temps i, si és savi i prudent, beneeix cada dia que passa. Quan se n’anirà, l’obra quedarà inevitablement inacabada, però és el destí de tota creació humana: de fet, la que s’acaba és un fracàs.

(*) El llibre és aquest.

(**) Sobre Justo Gallego i la seva catedral a Mejorada del Campo (Madrid) trobareu més informació aquí  aquí  aquí  i també aquí.

I, com sempre, si entreu aquí –i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica— podreu llegir i escoltar l’article en versió original.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!