Totxanes, totxos i maons

"No he pas viscut anys enters a Roma; hi he passat llargues temporades, certament, i sempre m’ha semblat una ciutat molt curiosa i molt diferent de tantes altres en què he viscut. És una ciutat única, molt diversa i complicadíssima. I molt gran. Quan un foraster arriba a Roma, el primer que el sorprèn són les ruïnes. N’hi ha d’enormes: ruïnes d’una història aclaparadora, immensa. És una ciutat molt grossa. A part les ruïnes romanes, moltes construccions d’èpoques més acostades a la nostra també semblen ruïnes."  (n’hi ha més)

"Els forasters, els estrangers d’una determinada sensibilitat, es miraven amb un punt o altre de sentimentalisme, més aviat lacrimògen, el Coliseu. Vaig sentir a un ciutadà romà que se’l mirava aquestes paraules del dialecte que no tradueixo: ‘Questo, signore, è un coglione!’ Als ciutadans romans, les ruïnes de Roma no els fan ni fred ni calor. L’interès que els desvetllen és escàs. Ara, troben perfectament normal que a Roma hi hagi immenses ruïnes. I precisament perquè ho troben tan natural no hi donen cap importància. Roma és la ciutat més vella del món occidental. Davant aquest fet, el meu respecte és total."

"Notes sobre Itàlia", Josep Pla ("Itàlia i el Mediterrani". OC, 37)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!