Totxanes, totxos i maons

Una nit especial, la d’avui. "Valentina", de Carles Soldevila: la primera estrena de la primera temporada del Teatre Nacional de Catalunya amb Sergi Belbel com a director. I encara una tercera novetat: l’horari de representacions a les 8 del vespre. Una delícia d’horari.

Ni fet expressament: abans de les 10 ja érem al carrer i vint minuts després -la Vespa és una meravella a ciutat- jo ja parava taula mentre l’A. encetava el pernil que ens ha arribat aquesta mateixa tarda pel recader de Las Alpujarras (la quarta estrena del dia, ara que hi penso) i preparava l’amanida.  (n’hi ha més)

Tot i que no som gaire "teatrerus" puc dir que ens ha agradat molt, aquesta "Valentina" adaptada per Jordi Galceran i dirigida per Toni Casares que hem vist a la Sala Petita. Amb una magnífica, sorprenent, energètica Alba Sanmartí en el paper de Valentina. I a la seva alçada Clotilde, la seva mare, interpretada per la sempre eficaç Lluïsa Castell.

Dos moments a destacar per si us decidiu a anar-hi:

a) El monòleg de Valentina en la nit de noces de Clotilde i el Doctor Baixeres, molt ben resolt escenogràficament amb una Alba Sanmartí enfilada damunt del retrat monumental de son pare.

b) La preparació de l’escena que ve a continuació. Un parell de minuts en penombra mentre es modifica davant del públic tota l’escenografia i el que abans era el saló d’una casa de la burgesia esdevé coberta de transatlàntic sota la nit plena d’estels. A remarcar especialment la il·lustració musical que sona durant tota aquesta estona. És d’Albert Guinovart, un compositor pel meu gust massa desigual però que en aquesta ocasió l’encerta de ple.

"Valentina" es representa sense entreacte. És a dir, una hora i quaranta-cinc minuts de teatre interessant i a quarts de deu tothom al carrer.

Recordo que Sergi Belbel va dir que posaven aquest horari a tall de prova per veure com responia la gent. Que apuntin els vots entusiastes de l’A. i meu a favor del canvi.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!