Totxanes, totxos i maons

Quan el mes de setembre de l’any passat es va emetre el primer programa d’“El convidat”, dedicat a Teresa Gimpera, em va faltar temps per escriure (vegeu-lo aquí) un afegitó d’urgència al final de l’apunt d’aquell dia per fer referència al prometedor nivell d’aquell primer tast i elogiar el gust de la persona que havia fet les il·lustracions musicals de fons.

Poques setmanes després vaig escriure un apunt una mica més detallat (vegeu-lo aquí) en el qual elogiava la traça d’Albert Om pel protagonisme que sabia donar als moments de silenci entre ell i els seus amfitrions.

(n’hi ha més)

Pel que he pogut saber “El convidat” del dilluns vinent, Sant Esteve, serà l’últim de la segona temporada i consistirà en un resum dels millors moments dels programes emesos darrerament. Tot fa pensar, doncs, que tornarem a veure al Miquel Calzada, la Teresa Forcades, el Gerard Quintana, la Rossell amb el Moustaki (esperem-ho), el Monzó… I que tornarem a gaudir del plaer de veure un programa de televisió pública ben fet. Un programa que ens farà esperar amb candeletes una tercera tongada i demanar a qui correspongui que, si pot ser, que sigui aviat. Que no hàgim d’esperar al mes de setembre.

Crec que no m’he perdut cap edició d’“El convidat”, fins i tot quan en algun cas afers de força major (vegeu aquí) m’han obligat a tirar de “TV3 a la carta”. També he procurat seguir -amb menys fidelitat, això sí- els comentaris que al final de cada programa la gent escampava per les xarxes socials. No amagaré que en alguna ocasió he sentit vergonya aliena.

De tot aquest balanç d’excel·lència només hi ha un aspecte que em sembla criticable i que miraré d’exposar en les següents ratlles: la gran desproporció de la banda sonora de fons entre intèrprets catalans i de fora.

Sóc subscriptor de la llista d’“El convidat” a Spotify  cosa que em permet escoltar íntegres totes les cançons que han sonat al llarg d’aquestes dues temporades. Les dades que surten són les següents:

* Total de cançons emeses: 363
* Cançons d’intèrprets dels Països Catalans: 58 (16 %)

Digueu-me primfilat perquè estic segur que hi haurà gent que valorarà el que ja hi ha en clau positiva, però crec que un setze per cent  és un percentatge que considero baix i desproporcionat.

Comptant les vegades que ha sortit cada intèrpret de casa nostra, les predileccions dels programadors d’“El convidat” han estat les següents:
* Mishima: 8 vegades
* Roger Mas i Antònia Font: 7 vegades cada un
* Sanjosex: 6 vegades
* El Petit de cal Eril i Joan Miquel Oliver: 5 vegades cada un
* Sopa de Cabra, 3 vegades
* Inspira, Manel, Fred i Son i Pau Riba: 2 vegades cada un
* Quart Primera, Adrià Puntí, Albert Pla, Anna Roig i L’ombre de ton chien, Els Amics de les Arts, Mazoni, Marina Rossell, Sisa i Pau Vallvé: 1 vegada i prou

Si us continua picant la curiositat  he preparat la llista d’intèrprets de fora que han estat programats cinc o més vegades. Aquí la teniu:
* Adam Green: 9 vegades
* Johnny Cash: 8 vegades
* Eels i Belle & Sebastian: 7 vegades cada un
* Rufus Wainwright: 6 vegades
* Clem Snide, Cocoon, Eddie Vedder, Rolling Stones i Wilco: 5 vegades cada un

Em sembla que tot comentari és sobrer, no?  Un indiscutible bon nas per triar músiques i intèrprets de gran qualitat… i una sensibilitat vers les bones produccions de casa nostra que em sembla que en un futur s’hauria d’aguditzar.