Totxanes, totxos i maons

Comparteixo plenament el que Agustí Pons deia al seu "Fora d’hores" -un dels Blocs que jo llegeixo- de dissabte passat a propòsit de les mares dels militars colpistes. Tothom té dret a ser respectat. Fins i tot qui no ens respecta a nosaltres. (Deu ser que l’Agustí i jo som de l’època de les catequesis i aquestes coses marquen profundament).

D’altra banda, és veritat que la genètica té la seva importància però no fa miracles. Sé de fills musicòlegs, lletraferits o plens de sensibilitat artística que vénen de famílies amb orelles de fusta, on mai no ha entrat un llibre i amb boniques escenes de caça anglesa presidint el menjador. I a l’inrevés.

Com el futbol, la vida no és una ciència exacta. Sempre és a punt per clavar-nos la sorpresa de l’inesperat, la punyetera…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!