Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal i del seu llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que ens anéssim desprenent. Tot és qüestió de posar-s’hi:
EXEMPLE D’ÚS: “Tu què et demanes? Birra o coca?”
ÚS CORRECTE: “Tu que demanes, birra o coca?”
EXEMPLE D’ÚS: “Sempre es demana festa els divendres”
ÚS CORRECTE: “Sempre demana festa els divendres”
EXPLICACIÓ: El castellà col·loquial té molta més tendència a la reflexivitat que no el català: “Me bajo en la siguiente”, “No te rías que es peor”, “Se sube a la cabeza”, “Pasaos por casa”: Nosaltres fem “Baixo…”, “No riguis…”, “Puja al cap”, “Passeu per casa”.
AFEGITÓ MEU: Vist que una de les acepcions del verb “demanar” és “preguntar”, de vegades s’utilitza –en aquest cas correctament– “em demano” com a sinònim d'”em pregunto”.
——————————————————————————————————————–
(Si voleu veure tota la sèrie “La ronya del catanyol” feu clic aquí)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!