Totxanes, totxos i maons

Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal i del seu llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que ens anéssim desprenent. Tot és qüestió de posar-s’hi:

173. A la ràdio

EXEMPLE D’ÚS: “I ara anem a saber quin temps farà. Què diuen els termòmetres?”

ÚS CORRECTE: “I ara sapiguem quin temps farà…”

EXPLICACIÓ: Una frase com “Vaig a veure què vol” implica moviment: m’aixeco i em desplaço, per exemple fins a l’habitació on el malalt s’ha despertat. Si vull saber què vol algú i li truco per telèfon, llavors diré “Deixa’m veure què vol” (encara que no demani permís a ningú) o, sintèticament, “A veure (vejam / aviam / meam / a vore…) què vol”. La forma anem a veure, cada dia més estesa, és senzillament a veure. I altres es resolen directament amb l’imperatiu (“Ara anem a afrontar un tema delicat” ha de ser “Ara afrontem un tema…” o el futur (“Este partit l’anem a guanyar“, en ple auge al País Valencià, ha de ser “Este partit el guanyarem“). Un truc per recordar-se’n és pensar en la castissa fórmula madrilenya de demanar els dònuts: “Me vas a poner…” Oi que no ho diríem mai així?

——————————————————————————————————————–

(Si voleu veure tota la sèrie “La ronya del catanyol” feu clic aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!