Totxanes, totxos i maons

Com tinc costum de fer des dels primers anys que exercia de crític literari (vegeu aquí), un divendres del passat desembre vaig assistir a la roda de premsa de presentació dels guanyadors dels premis de la Nit de Santa Llúcia.

És una trobada que sol convocar-se a mig matí en un lloc cèntric de Barcelona que no revelaré per respecte a la discreció que els organitzadors demanen als assistents (la informació resta embargada fins al vespre) i en el transcurs de la qual els fotògrafs tenen temps i espai suficient per fer la seva feina sense entrebancs i després, quan tothom ja està assegut, els jurats descriuen amb detall les raons que han inspirat els seus veredictes, els autors premiats hi diuen la seva i finalment s’obre el torn per les preguntes dels periodistes i el canvi d’impressions entre tots els assistents.

Com ja és sabut, el guanyador del Premi Sant Jordi d’enguany ha estat Màrius Serra amb “Plans de futur”… (n’hi ha més)

… una novel·la que desenvolupa la seva trama al voltant d’un personatge singular i desconegut del qual precisament el 2012 es complien cent anys del seu naixement a Figueres. Em refereixo al matemàtic Ferran Sunyer i Balaguer.

Fins que Laura Borràs, representant del jurat, no va començar a explicar-nos aquell divendres els detalls de la vida personal i intel·lectual d’aquest home afectat des del seu naixement per una severa discapacitat que el va recloure en una cadira de rodes jo no havia sentit parlar mai de Ferran Sunyer. Però entre el que ella va explicar i el que després va complementar el mateix Màrius Serra en vaig tenir prou per sentir-me fascinat per aquest personatge i per tot el món familiar que l’envoltava.

Sortint de la roda de premsa em va faltar temps per acostar-me a la llibreria de l’Institut d’Estudis Catalans per si trobava la monografia que sobre el matemàtic Sunyer va escriure Antoni Malet l’any 1995. Vaig tenir sort i encara els quedava algun exemplar.

Paral·lelament vaig saber que en el Saló de Descans del Teatre el Jardí de Figueres es pot veure fins a finals de gener una exposició dedicada al nostre home amb un títol ben eloqüent: “La superació d’un matemàtic” (vegeu aquí). El dimecres 2 de gener m’hi vaig acostar perquè no volia perdre-me-la per res del món.

El més bo de tot això, però, és que, tal com va dir Màrius Serra després d’escoltar la detallada explicació de Laura Borràs (que, sens dubte, havia llegit a fons la monografia de Malet) sobre la figura de Ferran Sunyer el protagonisme principal de “Plans de futur” no el té ell sinó tres dones: la mare i les dues cosines del matemàtic.

(Continua -i acaba- aquí)