Com cada matí arrenco el full del Bloc 2021 Maragall i em trobo que commemoren el dia amb un poema de Carmelina Sánchez Cutillas (Madrid, 1927-València, 2009) que no em resisteixo a copiar per compartir-lo amb tots els lectors.
Pertany al llibre ‘Conjugació en primera persona’, editat a València el 1969 amb un pròleg de Vicent Andrés Estellés:
Torcar la pols sembla monòton
i el drap -amunt i avall- és groc,
com tot el cansament que ens vessa.
Torcar la pols -diuen algunes-
és esborrar el pas del temps
que cau sobre totes les coses
i s’esmicola a poc a poc.
Torcar la pols cada matí
és el cilici que portem
sobre la carn, i ens dol vivíssim
i molt aspre. I jo per consolar-me,
només per consolar-me, pense
que també podria ésser el ferm
motiu de la nostra rebel·lió.
Si voleu saber més coses sobre Carmelina Sánchez Cutillas entreu aquí i trobareu un apunt de fa cinc anys amb la meva crítica sobre la magnífica “Matèria de Bretanya”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Esplèndida Carmelina Sánchez-Cutillas i, tanmateix imperdonablement desconeguda, si més no fora del País Valencià. I certament és una llàstima que no se la conega i reconega com el que és: per a mi, amb Mercè Rodoreda i ben poques dones més, una de les millors narradores en llengua catalana del segle XX.
Vaig llegir ‘Matèria de Bretanya’ a finals dels 70, quins records!
Gràcies! Enorme aquest poema.