Totxanes, totxos i maons

Si no m’erro fa tres anys per aquestes dates el conseller de Cultura de la Generalitat era -per pocs dies- el senyor Jordi Vilajoana, de Convergència Democràtica de Catalunya.

Amb el canvi de règim el despatx del Palau Marc de la Rambla va passar a ser ocupat per la senyora Caterina Mieras, del partit socialista. I quan, dos anys i quatre mesos després, la dermatologia catalana va recuperar la doctora Mieras qui la va substituir va ser el senyor Ferran Mascarell, del mateix partit.  (n’hi ha més)

Ara amb la transició d’un règim catalano-esquerranista a un altre que és  enteso-progressiu (vegeu aquí) sembla ja dat i beneït que la cadira de Cultura l’ocuparà una persona d’Esquerra Republicana de Catalunya.

Vol dir això que la cultura catalana haurà suportat en només tres anys el pas de quatre consellers pertanyents a tres forces polítiques diferents. No voldria semblar ni més cínic, ni més frívol, ni més "tremendu" del necessari però és evident que d’això se’n diu una cultura amb capacitat de resistència acreditada. Sí, senyor.

(Ja ens ho cantava, clarivident i savi, l’enyorat Ovidi: "I encara passa poc. I poc. I massa poc").

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!