Totxanes, totxos i maons

(La sèrie comença aquí)

Tal com vaig explicar en aquest apunt tinc la intenció de dedicar cada dia d’aquest any que commemorem el centenari de la naixença de Joan Fuster a difondre un dels seus aforismes.

I al final de cada mes els recopilaré perquè en tingueu constància.

Avui continuarem la sèrie (i l’acabarem) amb els trenta-un aforismes que he difós al llarg del mes de desembre.

“És la conclusió a què he arribat: només hi ha un ‘pecat mortal’, i són les faltes d’ortografia.”
(31 de desembre de 2022)

“En tot allò que fem -àdhuc en allò que no està bé- només ens redimirà una gran obstinació.”
(30 de desembre de 2022)

“Les nostres alegries solen tenir causa en motius irrisòriament banals. I això, mirat en fred, resulta ben trist.”
(29 de desembre de 2022)

“No us feu il·lusions: el poder canvia de mans, però rarament vacil·la.”
(28 de desembre de 2022)

“No es pot tenir res -‘tenir’: llibertat o poder, alegria o coses, amor-, com no sigui prenent-ho a altri.”
(27 de desembre de 2022)

Cal insistir-hi: convé reivindicar el cinisme. En el fons, allò que anomenen ‘cinisme’ no és sinó l’antídot de la hipocresia. La figura simètricament oposada al ‘cínic” no és el ‘virtuós’, ni tan sols el ‘purità’: és el ‘fariseu’.
(26 de desembre de 2022)

“Han inventat la hipocresia, ¿no? Doncs faries malament de no aprofitar-te’n.”
(25 de desembre de 2022)

“Hi ha dies que una mica de son, només una mica de son, et fa feliç.”
(24 de desembre de 2022)

“Un dia s’acabarà el món, i la cosa no tindrà la menor importància.”
(23 de desembre de 2022)

‘Tinc raó’, ‘tens raó’, ‘donar la raó’… Quanta propietat!
(22 de desembre de 2022)

“L’ordre alfabètic no és sinó una variant de l’ordre públic.”
(21 de desembre de 2022)

“El destí dels qui escrivim és esdevenir il·legibles, un dia o altre, o ara mateix.”
(20 de desembre de 2022)

“Com que no és obligatori ser raonable, la gent se n’aprofita.”
(19 de desembre de 2022)

“Afanyeu-vos a estimar. Els amors tardans ja no són amors: són manies.”
(18 de desembre de 2022)

“Les neurastènies, ben administrades, sempre han donat un cert bon resultat. La poesia lírica, per exemple.”
(17 de desembre de 2022)

“Fuig o amaga’t. Millor encara: fuig i amaga’t. Si pots, és clar.”
(16 de desembre de 2022)

“Quan dic ‘no’, ¿a què dic ‘sí’?”
(15 de desembre de 2022)

“La perfecció també és una obra de misericòrdia.”
(14 de desembre de 2022)

“Guarda’t d’amics que se’t puguen convertir en enemics. Ells ja saben com ets.”
(13 de desembre de 2022)

“Quan comences una conversa amb algú, de fet ja li estàs demanant un favor.”
(12 de desembre de 2022)

“Al punt que hem arribat, ser pobre comença a ser, fet i fet, una descortesia.”
(11 de desembre de 2022)

“Solament desitgem, desitgem de veres, el que no coneixem. O en tot cas, el que només coneixem a mitges. Res que ens sigui plenament conegut no continua semblant-nos desitjable. I si ens ho sembla, no serà per molt temps.”
(10 de desembre de 2022)

La sort dels altres sempre ens sembla excessiva i, sobretot, immerescuda. Per això l’anomenem ‘sort’.
(9 de desembre de 2022)

Sempre que s’al·ludeix un escriptor o una obra dient-ne que és ‘un testimoni de la nostra època’ o ‘un testimoni de la nostra societat’, resulta que més que ‘testimoni’ n’és ‘fiscal’.
(8 de desembre de 2022)

“No esperis ni temis, i seràs perfecte.”
(7 de desembre de 2022)

“Una aspirina presa a temps hauria evitat molts mal poemes. I calle.”
(6 de desembre de 2022)

“Cal pensar si no és solament, com deia Carner, que la felicitat ens sorprèn fent cara d’enze, sinó més encara: que només sorprèn els enzes.”
(5 de desembre de 2022)

“Un còmplice és aquell qui us ajuda a ser com sou.”
(4 de desembre de 2022)

“Si hi penses, comprovaràs que realment no t’empipa que et contradiguin, sinó que et facin veure que et contradius a tu mateix.”
(3 de desembre de 2022)

“Malparlar dels altres no és un vici tan vergonyós com diuen. Mentre l’exercites, en efecte, no caus en la temptació de malparlar de tu mateix, que fora un vici pitjor.”
(2 de desembre de 2022)

“A última hora, unes oques o altres salven el Capitoli.”
(1 de desembre de 2022)

(L’Any Joan Fuster, que commemorava el centenari del seu naixement, ja s’ha acabat. I, en conseqüència, aquesta selecció de tres-cents seixanta-cinc aforismes també. Espero que us hagin servit per conèixer més a fons el pensament del savi de Sueca.)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!