Totxanes, totxos i maons

(la sèrie comença aquí)

L’endemà de l’atemptat, de bon matí, recordo la imatge d’una pila de veïns aplegats de manera espontània que ajudaven a buidar el local de les restes cremades. També recordo en Gaspar, blanc i abatut, assegut en una cadira al carrer incapaç d’articular un mot i la Marina al seu costat que, tot i els seus ulls plorosos, intentava inocular una mica d’ànims en el seu home.

Poques hores després, cap al tard d’aquell mateix dia, la situació havia canviat radicalment: la botiga mostrava les quatre parets socarrimades però ja no quedaven runes. Tothom hi va posar el coll: el gremi de llibreters, el d’editors, l’associació de veïns, el consell del districte, la Generalitat… tothom va jugar a favor de la llibreria i la situació es va poder remuntar.

Com no podia ser altrament, els escriptors del Guinardó també varen estar a l’alçada dels esdeveniments i a través de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana varen aconseguir la complicitat de l’editorial Laia per treure al carrer un recull de contes escrits especialment per l’ocasió que es va titular “Crema de Maga”. Joan Brossa, veï també del barri, va fer un poema visual per la contracoberta i el llibre es va publicar uns dies abans de Sant Jordi de 1987. Tots els diners de les vendes es van destinar íntegrament al compte de suport a la reconstrucció de la Maga i val a dir que, a més a més, va tenir força fortuna comercial. I no només al Guinardó.

Per cert, en aquest llibre (una raresa bibliogràfica, pel que em diuen) s’estrenen com a contistes un parell de xicotets: en Màrius Serra i el signant d’aquestes Totxanes. Tant en un cas com en l’altre era la primera vegada que véiem el nostre nom imprés en un llibre. El conte d’en Màrius es deia “Ensurts absurds”, el meu “Crema de Maga”.

Al costat de Brossa i dels dos debutants els escriptors que varen col·laborar en el recull “Crema de Maga” eren Pep Albanell, Joaquim Carbó, Anton Carrera, Antoni Cuadrench, Ignasi Farinyes, Jaume Fuster, Josep Maria Illa, Miquel-Lluïs Muntané, Maria-Antònia Oliver i Estanislau Torres.

Tot plegat va acabar reforçant la figura de la Maga com la llibreria per excel·lència del barri. Un reconeixement que va adquirir format oficial quan l’any 1987 se li va concedir el Premi Horta-Guinardó.

Perquè el mèrit d’en Gaspar era, com explicava en el primer apunt d’aquesta minisèrie, la seva condició d’home culte i de lector intel·ligent. Estava al corrent de totes les novetats i tenia un sisè sentit que li permetia captar els gustos dels seus clients í posar-los en contacte amb els llibres que més els podia interessar. “Què em recomanes, Gaspar?”, era la frase que molta gent pronunciava en entrar en aquell petit cau ple de llibres amb la garantia que la resposta seria encertada al cent per cent.

Les vacances d’estiu la Marina i el Gaspar les passaven al Delta de l’Ebre. Més concretament a La Cava. Allí va ser on el Gaspar va entrar en contacte amb el joc de bitlles tradicionals catalanes (vegeu aquí) i va fundar el Bitlles Club La Cava-Guinardó 87, el primer que es va inscriure a la Federació Catalana de Bitlles i Bowling (vegeu aquí).

A partir d’aleshores l’activitat de llibreter de dilluns fins al dissabte al migdia la completava el diumenge amb el seu activisme pel joc que ell va ajudar a treure de l’oblit. Per acabar de reblar el clau, el 1996 va publicar “Bitlles i bitllots, un joc tradicional a Catalunya” (vegeu aquí), editat per Pagès Editors.

Per aquella mateixa època el cor li va donar un parell d’ensurts i finalment va haver de fer cas als precs de la muller, dels fills i dels amics que no paraven d’aconsellar-li que traspassés la llibreria i comencés a fer vida de jubilat. A la ratlla dels 70 anys -havia nascut el 1928- finalment es va retirar i encara ha pogut viure una dotzena d’anys més.

Va ser un gran home, en Gaspar. Discret, modest, exemplar i incansable. Dels que fan avançar el país des de la seva trinxera.

Una trinxera modesta, sí. Però irreductible.

—————————————————————————————

(Escrit a les 12:30 del migdia)

Acabo de veure a l’Avui i a l’Ara d’avui l’esquela d’en Gaspar. Us la reprodueixo:

Gaspar Aguayo i Serra
21 de juny de 1928 – 6 de gener de 2011

Llibreter
Fundador i president del Bitlles Club La Cava-Guinardó 87
Medalla de la Generalitat Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

Amb tota generositat va fer donació del seu cos

Els seus estimats Marina, Mireia i Jordi

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!