Totxanes, totxos i maons

Als lectors d’aquestes Totxanes que carretegin ja una certa edat -acompanyada també d’una certa memòria musical, diguem-ho tot- els sonarà segurament el nom de Luís Lucena i de la cançó “Españolear”, un èxit de finals dels 60. Si algú vol saber més coses del tal Lucena (valencià, per cert) aquí trobarà la seva vida i miracles i aquí una mostra de com executava l’esmentada cançó en les “Galas del Sábado” de TVE.

Fet aquest introit dedicat a les essències més pregones de la caspa hispànica he de dir que el que em mou a escriure l’apunt d’avui no té res a veure amb el folklore dels nostres veíns sinó amb el fet que …  (n’hi ha més)

… amb el fet que precisament aquest verb, traduït al català com “espanyolejar”, me l’he tornat a trobar en un llibre molt especial. Un llibre que ja vaig recomanar per Sant Jordi, escrit per Vicent Partal i titulat “A un pam de la independència”.

El gruix d’“A un pam de la independència” el forma una àmplia selecció d’articles escrits entre 2005 i 2012 en els quals es demostra que l’autor és un periodista d’idees clares dotat a més a més d’un finíssim olfacte polític. Tot el llibre em sembla digne de lectura però jo destacaria molt especialment la part final. Un epíleg que no arriba a les quaranta pàgines i que porta un títol ben entenedor: “El país que vull”. En aquesta part és on l’amic Partal desenvolupa el que podríem definir com la seva oferta programàtica.

I val a dir que la frase inicial de l’epíleg, la que obre aquesta expansió seva de caire més pràctic i immediat és precisament “Ara no espanyolejarem”. Una idea que em sembla bàsica ara que estem a punt -a un pam, vaja; o menys- d’arribar a la meta.

No espanyolejar vol dir, bàsicament, que a l’hora de bastir les estructures de la nova república catalana defugim qualsevol temptació acomodatícia i no ens dediquem a fer clons del que fins ara hem tingut. Es tracta, doncs, de mirar cap el món, veure què ens interessa i fer-lo nostre. Copiant-lo bé, és clar. I si no acabem d’estar satisfets amb el que trobem aplicar la creativitat. Un valor al qual, quan ens hi posem, sabem treure-li molt de profit. 

De tot això i d’algunes coses més Vicent Partal va parlar el passat dimecres amb seguidors de MésVilaweb en un debat que suposo que molt aviat podreu veure penjat a Vilaweb. No cal que us digui que us el recomano.