Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
Aquella mateixa tarda, en tornar de la Biblioteca, tu i jo vàrem fer una ullada al conte però, més enllà de l’expressivitat de les seves il·lustracions, el cert és que ets massa petita encara per copsar tot el seu contingut i, per tant, el vaig incorporar a la pila de llibres que l’àvia i jo guardem a casa nostra fins que passi una mica més de temps.
Avui, però, no vull parlar-te de cap llibre en concret. Ho faré més endavant i segurament força sovint. Llibres, rai… El que vull explicar-te en aquesta carta d’ara és més general: tot allò que em sembla que pots arribar a trobar dintre de les pàgines d’un llibre.
Mira, Mila: a mi m’agradaria que veiessis els llibres com unes capses plenes de meravelles que t’estan esperant perquè les descobreixis. Unes capses que t’ajudaran a somiar i a viatjar a èpoques i llocs insospitats i que, en resum, faran que la teva vida sigui més plaent, endreçada i agradable.
També m’agradaria que estimessis els llibres per totes les il·lusions que s’apleguen a les seves pàgines. Les il·lusions de tot un seguit de persones que intervenen en algun moment d’un procés que arriba al seu punt culminant quan el llibre arriba a les teves mans, l’obres i el llegeixes.
La vida d’un llibre comença quan a una persona, l’autor, li ve la inspiració i es posa a escriure. Però aquí no s’acaba tot. Després hi ha una altra persona que afegeix il·lustracions -fotografies, dibuixos…- al text i una altra que el tradueix a una altra llengua. Hi ha més gent, encara: qui corregeix el llibre, qui el dissenya, qui l’imprimeix, qui el distribueix a les llibreries, qui el ven (és molt important, el llibreter, Mila; també te’n parlaré un dia), qui el compra i, finalment, qui el llegeix.
Però tot i que, com pots veure, darrere d’un llibre hi ha la feina i l’esforç de molta gent vull destacar ara de manera molt singular el paper fonamental de l’autor. És a dir aquella persona que del no res s’inventa una història i l’escriu. És un procés llarg i solitari en el que hi ha fases diverses: imaginar, escriure, retocar, corregir, reescriure i ajustar una vegada i una altra i una altra fins que tot funciona a gust de l’autor i la història gira perfecta i rodona com una perla.
Com t’acabo de dir, és un procés llarg, molt llarg, que manté subjugat l’autor durant molt temps. Una quantitat de temps infinitament major, creu-me, que la que tu destinaràs a llegir el resultat final del seu treball. És un tracte que, en aparença, conté una cruel desproporció, d’acord. Però, a canvi, si finalment el llibre t’agrada i te’l fas teu, aquelles pàgines rebran una compensació que no té preu: tota la vida et faran companyia dintre teu.
És més o menys això el que volia que quedés reflectit en la carta d’avui: quan tinguis a les mans un llibre mira-te’l amb respecte i estimació. I tracta’l bé perquè a cada una de les seves pàgines hi ha incrustades un munt d’il·lusions i de sentiments.
I que quedi ben clar que això no vol dir que tots els llibres t’hagin d’agradar i que no hagis de ser capaç de seleccionar les teves lectures i fins i tot de deixar a mitges un llibre que no t’agrada, que no entens o que decep les teves expectatives inicials. No passa res. És el teu dret com a lectora i, per tant, és bo i fins i tot desitjable que l’exerceixis perquè demostra que tens criteris i gustos propis que ets capaç de defensar en tot moment.
Acabo amb un desig: que els lladres de paraules -que existeixen; i no només en els contes, creu-me- no guanyin mai la seva batalla contra nosaltres. Fes cas al que et diem els teus avis: són fàcils de véncer. No hi ha res que els faci més mal que veure la gent feliç, endreçada i culta. Només cal, doncs, que mai perdis la capacitat de somriure i de deixar-te sorprendre davant les meravelles que solen viure amagades dintre d’aquesta capsa de somnis que anomenem llibre.
PD: Com ja deus haver vist quan véns a casa, els llibres de paper poden arribar a ocupar molts metres de prestatgeries i moltes parets d’un pis. Aquest és un dels motius pels quals diuen que molt aviat el llibre de paper començarà a cedir ràpidament el seu espai a l’electrònic. És molt possible que quan llegeixis aquesta carta (si algun dia l’arribes a llegir) el paper hagi quedat en el racó dels records o quasi. De fet, potser et farà gràcia saber que la teva àvia ha estat una de les primeres persones que circulen per Barcelona amb un lector de llibres electrònics al damunt (un hàbit que, per cert, em sembla que jo no adoptaré: tinc pendent de llegir una llista immeeeensa de llibres de paper i em sembla que no me’ls acabaré).
Tant se val, però. Res del que t’acabo de comentar sobre els llibres i les persones que els fan canvia amb els nous formats. S’acosten grans moments i la lectura -en paper o en pantalla- continuarà fent-nos més forts, més lliures i més humans. I tu, Mila estimada, hi seràs per viure-ho plenament.
Que t’acaronin els estels i que els llibres t’acompanyin, bonica…
—————————————————————————————–
Les anteriors cartes a la meva néta -conjuntament amb altres apunts amb ella com a protagonista- les podeu trobar en l’apartat “Mila” d’aquestes Totxanes. Aquí, vaja.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!