Totxanes, totxos i maons

Una de les pàgines que cada dia, de bon matí, procuro visitar és Media.cat, un espai (vegeu-lo aquí) en el que sempre tinc la impressió que m’informen bé i sense enredar-me.

La relació d’aquesta pàgina amb el Grup de Periodistes Ramon Barnils (vegeu-lo aquí) és ben coneguda i l’altre dia va cridar-me l’atenció l’article (vegeu-lo aquí) que varen penjar en record del mestre Barnils aprofitant que s’han complert vint anys del seu traspàs.

Com que d’un temps ençà dedico els diumenges a proposar-vos frases interessants m’ha semblat que avui l’exemple de Ramon Barnils hi encaixaria perfectament.

Que tingueu una lectura plaent i profitosa (sense oblidar el vídeo de nou minuts que trobareu al final de tot).

20 anys sense Barnils en 20 frases per recordar-lo

Aquest diumenge 14 de març ha fet 20 anys que ens va deixar el periodista Ramon Barnils. El recordem amb 20 frases seves, dels centenars possibles, sobre el periodisme, el país, la política o la vida. La majoria de frases són extretes del vídeo “Potser no hi ha periodistes“, amb què el Grup de Periodistes Ramon Barnils, editor d’aquest Observatori, va commemorar el 10è aniversari de la seva fundació.
Per aprofundir en l’obra i el pensament de Barnils, aquí trobareu un recull de llibres i aquí, un recull d’articles.

Sobre el periodisme i els periodistes
1- “Potser no hi ha periodistes. O potser és que els mitjans de comunicació continuen de bracet amb els poders i no amb la gent”.
2- “En un periodisme que respongui al motiu pel qual existeix, que és saber-ho i explicar-ho tot, qualsevol pregunta toca; sempre. Toca sempre: tant si és oportuna per al polític com si no ho és; sobretot, si no ho és, d’oportuna.”
3- “Els nostres mitjans haurien d’estar més atents a la clientela: els ciutadans; si no és que la seva clientela no són els ciutadans, sinó les minories dominants.”
4- “Si la informació és fiable, amb poca n’hi ha prou; perquè si n’hi ha massa el que en realitat volen no és informar-te sinó precisament la contrària, que no vagis informat –l’excés de llum no hi fa veure, encega.” De l’article “Diaris en 20 minuts“, publicat a El Temps el 15 d’agost de 2000.
5- “Alguns periodistes considerem que ja fa anys que els mitjans de comunicació no diuen la veritat. No diuen la veritat perquè en diuen massa, de veritats. Hem passat de no tenir notícies a tenir-ne massa, i tant mort és qui es mor de set com qui es mor ofegat.”
6- “Qui es pensi que un periodista és més que un assalariat, no sap què és un periodista ni què és un assalariat.”
7- “Donats els fets el màxim de detallats, el lector, si no es mama el dit -i no se’l mama-, deduirà que aquell és un malparit, aquell és un venut i aquell és un dat pel sac. Però els adjectius els posa el lector, nosaltres ni un.”
8- “El requisit és tenir el do de l’escriptura”. Això deia Ramon Barnils als seus alumnes, tal com explicava Laia Altarriba després d’entrevistar un dels seus alumnes il·lustres, Rafael Poch.
9- “Al periodista, el dilema que li planteja el país no és de fer periodisme en català o de fer-ne en espanyol, sinó de fer de periodista o de no poder-ne fer.”

Sobre la política
10- “El PSOE és una organització impossible, que encarna la paradoxa estat espanyol-progressisme; (…) el progressisme teòric no ha estat obstacle perquè continuessin la corrupció, la prepotència, la uniformitat i el rebuig de tot allò que no controla l’estat.” De l’article “El Borrell que no serà“, publicat a El Temps el 26 de juny de 1995.
11- “M’alegra molt que ERC surti (a les eleccions), perquè seria la manera de demostrar que en aquest país hi pot haver un partit d’esquerres, i això és el que li falta a Esquerra, ser d’esquerres.”
12- “La política és massa seriosa per deixar-la en mans dels polítics. La societat ha de controlar-los.”
13- “Si una societat està d’acord que necessita que hi hagi algú que la governi i la gent, diguem la bona gent, diu: ‘no, jo en aquesta cadira no m’hi assec’, s’hi asseurà un fill de puta.”

Sobre el país
14- “Obrim, doncs, els ulls i prou gemecs de cornut: el lerrouxisme és un càncer típicament català i no pas inoculat pels espanyols, que es limiten a fomentar-lo. És cosa nostra. Si ha estat i és cosa nostra, és de gallines atribuir-lo als espanyols”. Recollit per Humbert Roma en un article on es feia ressò del llibre-recull d’articles ‘Contra el nacionalisme espanyol’, editat al desembre de 2020 per Edicions 3i4.
15- “Ara que la independència, bé o malament, i mercès a Rússia i satèl·lits deixa de ser cosa de quatre gats il·luminats i, o bé, lúcids, ara comença a ser hora de no fer l’idiota.” De l’article “I el País Valencià i les Illes“, publicat a El Temps el 9 de setembre de 1991.
16- “Sí, es pot parlar d’un sistema de clavegueres, o de neteja ciutadana, o d’enllumenat públic, de signe independentista: aquestes accions municipals seran de signe independentista si per dur-les a terme no necessites res més que decidir-ho, i els calés. Si aquesta decisió no depèn de tu sinó dels òrgans administratius de la teva nació -municipi, comarca o província, regió o país-, i si els calés per dur-la a terme no els has d’anar a pidolar, o no els has d’esperar de ningú que no siguin els organismes administratius esmentats. Si, en canvi, per dur a terme una determinada política municipal els permisos i els diners no depenen del teu govern, sinó del govern d’una altra nació, llavors la claveguera dependrà d’un altre que no té cap dret, si no és el de la força, per decidir si hi ha d’haver claveguera -o autopista, o aeroport, o festa, o via d’ample europeu- o no.” De l’article “Claveguera independentista“, publicat a El Temps el 18 d’agost de 1988.

Sobre Espanya
17- “Diu que abans de saber Història s’ha de saber Geografia: Espanya és feta de Castella, i Castella és un país interior, tancat, desèrtic i mal comunicat.” De l’article “La democràcia els matarà“, publicat a El Temps el 25 de juliol de 2000.
18- “La mort biològica del franquisme donà oportunitat als antifranquistes de manar, de tenir càrrecs, d’arribar a batlle, regidor, ministre, director general, conseller amb sou; d’usar cotxe oficial, de ser convidat i més encara, de convidar a les festes oficials: com d’entrar i més encara, de fer entrar als casals oficials del Poder.” De l’article “El franquisme dels antifranquistes“, publicat originalment a El Món el 24 de juny de 1983 i recollit a Rodamots.

Sobre la vida
19- “Per molt pessimisme que intentin inocular els pessimistes de sempre, sempre salta una espurna d’esperança que ens justifica als optimistes.”
20- “El que més detesto de la nostra societat és la falta de valor per ser feliç.”

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!