Totxanes, totxos i maons

Déu meu… jo que em pensava que en vigílies d’arribar a la meva cinquanta-setena diada de Sant Josep ja les havia vistes de tots colors i resulta que no. Al contrari.

La de coses que estic aprenent aquests dies, tu. Com per exemple el que un tribunal molt internacional i molt saberut acaba de dictaminar a propòsit de la guerra dels Balcans.

Ara resulta que tot allò va ser una batussa convencional i prou. Res, quatre trets per aquí, un parell de bombes per allí i para de comptar. Ni un pensament de genocidi. Ni un polsim de neteja ètnica. Una guerra normal. Com Déu mana, vaja…  (n’hi ha més)

I els pobres d’Iberia? Llegeixo que el 2006 els beneficis de la companyia van baixar un setanta per cent respecte l’any anterior. És a dir, el 2005 varen tenir uns beneficis nets de 396 milions d’euros i l’any passat, pobres, per culpa de les vagues dels pilots, de l’aturada del servei de terra del Prat i de la pujada del preu dels carburant només van poder obtenir -de beneficis nets, ho torno a dir- 116 milions d’euros. També és mala sort, no?

Jo perquè, aviciat com estic amb el cafè de mig matí a la màquina de la feina, procuro que en el moneder no em falti mai xavalla que, si no, em faltaria temps per fer-li arribar al pobre senyor Fernando Conte, president d’Iberia, la meva petita aportació per mirar d’amorosir en la mesura del possible aital daltabaix en el compte de resultats de tan benemèrita companyia.

——————————————————————————-

(Del llibre "El preu de ser catalans", de Patrícia Gabancho, editat per Meteora)

"Si de debò calgués saber català per vendre en el mercat català, tothom aprendria el català. El client sempre té la raó: ho diu El Corte Inglés.

Però la norma d’El Corte Inglés per als venedors és molt clara:

– Si parles castellà, has d’entendre el català per no importunar els clients que se t’adrecin en català

– Si parles en català, només pots parlar en català amb aquells clients que se t’adrecin en català.

O sigui que:

– Si et parlen en castellà, contestes sempre en castellà.

– Si et parlen en català, contestes en català només si saps català, condició que no et posaré en el moment de contractar-te.

Trobo que l’equació no quadra. Hi ha un desequilibri.

Si la poderosa clientela catalanoparlant, el cor de la classe mitjana, es plantés amb el tema de la llengua, es resoldria el conflicte en un mes. Tothom es posaria a córrer.

Però el client catalanoparlant no té consciència lingüïstica, no considera que parlar en català i ser atès en català sigui un dret que li pertany, i té ficat dins la closca que el castellà és superior al català; que els altres no en tenen cap culpa si no el saben; que els catalans som els vençuts de totes les guerres; que sempre ens toca a nosaltres ser els ben educats; que si som bilingües, per què no exercir-ne; que tampoc costa tant; que el bilingüisme és que jo sigui bilingüe perquè tu puguis continuar cinquanta anys més sent monolingüe.

I anar fent, que qui dia passa, any empeny." (p. 100-101)

——————————————————————–

"I si un immigrant vol exercir una professió, ha de convalidar la seva titulació; i si vol conduir, ha de convalidar el carnet, operració que comporta fins i tot un examen. De quina discriminació parlem?

D’acord, el carnet per punts del "bon immigrant" és un mecanisme destraler, inaplicable. Però ¿on està el problema d’haver de demostrar un coneixement de la llengua catalana en el moment, posem, de renovar -no pas d’obtenir- els papers de residència, si la renovació no s’escau mai abans de tres o quatre anys d’estada al país? Què vol dir l’Estatut quan diu que el coneixement de la llengfua catalana és obligatori?  (p. 112)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!