Totxanes, totxos i maons

A quarts de tres del migdia d’ahir -un dimarts especialment complicat per raons diverses- em va arribar un correu del bon amic Xavier Gafarot, director de premsa del Grup 62, amb una notícia de les que jo considero estimulants i que, per tant, em va alegrar el dia: s’acabava de saber que la novel·la “Cafè Barcelona”, de Joan Carreras, editada per Proa a finals de l’any passat, havia estat reconeguda pel jurat dels Premis Ciutat de Barcelona com el millor llibre de l’any en llengua catalana.

La notícia em va plaure molt perquè ja fa temps que vaig seguint l’obra de Carreras i em sembla que es tracta d’un autor molt valorat en alguns cercles minoritaris però injustament desconegut pel gran públic. Precisament en un apunt meu fet pels volts de Nadal en el qual feia una sèrie de recomanacions de llibres per comprar i llegir (aquest) dedicava a “Cafè Barcelona” un comentari bastant més extens que a la resta.

(n’hi ha més)

Més concretament escrivia el següent: “No sóc pas l’únic, però potser sí que, entre el ram de la crítica, sóc un dels defensors més vehements de l’obra de Carreras. La llàstima és que de cara al gran públic sigui encara un autor per descobrir. Tan bon punt he llegit aquesta darrera novel·la seva m’he engrescat a fer una espècie de “marató Carreras” particular tot agafant “L’home d’origami” (Amsterdam, 2009) i “Carretera secundària” (Proa, 2012) per acabar llegint novament “Cafè Barcelona”. Coses rares -això de tirar de marató- que de tant en tant m’agrada fer i que, segurament, culminaran en un article que penjaré (sense presses) a Vilaweb (si m’hi volen) o en aquest Bloc. O als dos llocs.”

Doncs bé, el meu compromís es manté en peu i si no sorgeixen imprevistos per entremig molt aviat començaré aquesta “marató Joan Carreras” que penso fer, això sí, a velocitat de vellet jubilat. És a dir, sense presses, a poc a poc, a l’hora del solet i amb bona lletra.

Si voleu fer-me confiança, però, de moment us aconsello que compreu aquest “Cafè Barcelona”, una història amb tots els ingredients de la “factoria Carreras”: personatges desarrelats, situacions extremes i relacions familiars complexes.

Llegint aquest home, nascut a Barcelona el 1962, es percep un món propi amb una forta sensació de contacte amb l’autenticitat. No es pot dir de gaires escriptors, això…