Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
La diada de Sant Jordi m’ha portat una notícia trista: la mort, als 85 anys, de l’actriu Alida Valli, un dels rostres més bells i, alhora, més inquietants del meu “cinema dels dissabtes”, per dir-ho en terminologia no terencimoixiana sinó d’Antonio Martínez Sarrión, que és qui va inspirar al Ramonet el nom del primer volum de les seves memòries. Em refereixo, és clar, a aquelles sessions dobles de finals dels 50 i principis dels 60 amb els pares i el meu germà als cinemes Goya, Dorado, Céntrico, Central, Rondas o Vergara en les que contemplàvem pel·lícules, sopàvem els entrepans que portàvem de casa, ens passàvem una cantimplora d’aigua per a la set i, sobretot, durant una estona ens sentíem protagonistes en technicolor d’unes gestes absolutament insospitades en la vida real d’aquelles èpoques de rigorosa grisor. (n’hi ha més)
La senyora Valli, d’altra banda, està també íntimament lligada als records del dia que l’A. i jo ens vàrem casar -el 30 de novembre de 1972- ja que aquell vespre, després del tec, la meva flamant muller i jo vàrem coronar la festa -o, si més no, vàrem iniciar la fase privada de la celebració- anant a veure una sessió doble de terror al cinema Ars a base de “Night of the Living Dead” i “Les yeux sans visage”.
En aquesta darrera la presència de l’actriu ara desapareguda dominava tota la pel·lícula i ha quedat gravada en el meu record com un exemple de com una simple mirada pot expressar sentiments d’angoixa i por que encara avui, després de més de trenta anys, recordo amb torbació.
“maravillas del cine galerías / de luz parpadeante entre silbidos / niños con sus mamás que iban abajo / entre panteras un indio se esfuerza / por alcanzar los frutos más dorados / yvonne de carlo baila en scherezade / no sé si danza musulmana o tango / amor de mis quince años marilyn / ríos de la memoria tan amargos / luego la cena desabrida y fría / y los ojos ardiendo como faros” (“El cine de los sábados”, Antonio Martínez Sarrión)
(PD: Vegeu aquí l’article de l’Avui que Ricard Salvat dedica a la desapareguda actriu. 25/4/06).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!