Totxanes, totxos i maons

(La sèrie comença aquí)

Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat aquesta setmana a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres al diari La Repubblica. Gaudiu-ne, que em sembla que s’ho val (i si en la traducció de l’italià al català hi detecteu alguna imprecisió, la culpa és meva: l’he feta jo en pla totalment autodidacte).

El lloc equivocat

La primera cosa bonica del dijous 1 de juliol de 2021 és el lloc equivocat, aquell que pot salvar-te la vida. Això és el que li va passar a una parella que m’ho explica en un restaurant arran de mar. Hi ha hagut una confusió en les reserves i, sense cap discussió, m’han cedit la taula: ‘És millor per a vostè’, han dit. I després m’ho han explicat. Fa anys eren a Orient i havien sortit per sopar en el restaurant d’un altre hotel, no gaire llunyà del seu. Havien reservat expressament una taula a tocar de l’entrada i arran d’un gran finestral per poder gaudir del panorama. Tanmateix, en arribar el cambrer els va acompanyar fins al fons del local, al costat de la cuina i del passadís que portava a la bugaderia. Varen protestar, però fou en va. La seva taula l’havien assignat a algú molt important i conegut a la ciutat. Resignats, varen seure en aquell altre lloc, l’equivocat, tan enfadats que no li trobaven cap gust al que menjaven. Eren al segon plat quan un escamot terrorista va entrar disparant a tort i a dret, començant pels ocupants de les taules més a prop de l’entrada, al costat del finestral. Ells varen tenir temps de fugir pel passadís, arribar a la bugaderia i amagar-se dintre d’un vagó ple de roba per rentar. S’hi varen estar quaranta-vuit hores i varen ser dels pocs que se’n varen sortir amb vida. Fa uns anys, quan vaig tornar de l’Orient Mitjà, en els restaurants m’asseia de manera que l’entrada sempre la tingués a la vista, després vaig adonar-me que a Itàlia era millor protegir-se l’esquena. Però potser és millor encara deixar que faci la seva el cambrer, el senyor Atzar.

(si entreu aquí –i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica— podreu llegir i escoltar l’article en versió original)

——————————————————————————————-

Tu qui vols ser? Ken o Phil?

La primera cosa bonica del divendres 2 de juliol de 2021 és la resposta exacta a aquesta pregunta: durant la resta de la teva vida, com vols ser? com Ken o com Phil? Es varen conèixer en els primers anys cinquanta, eren uns joves agents d’assegurances a Califòrnia, on Ken havia emigrat des de Colorado. Havien servit a la pàtria i ara buscaven la felicitat. La varen descobrir junts i varen compartir un apartament amb la germana de Phil. Un diumenge Ken el sent cantar en el cor de l’església, un sotrac el sacseja, fuig i desapareix. El sentiment de culpa per la seva homosexualitat el turmenta. Era una altra època i ell venia d’una família conservadora. Torna a casa, canvia de feina, es casa i té una filla. El matrimoni s’enfonsa en un previsible fracàs. Enviuda. La filla li fa saber que és gai. Ell l’escolta sense dir ni un mot. Als noranta anys, sol i confinat per la pandèmia, escriu les seves memòries i les penja a internet. Per un descuit surt una part sobre Phil que volia que es mantingués en la privacitat. Es converteix en l’home més vell que surt de l’armari. El vesteixen amb els colors de l’arc de sant Martí, el porten a la desfilada de l’Orgull Gai. L’únic que desitja és retrobar Phil. Algú fa una recerca: ja fa uns anys que és mort. També era vidu, però d’un home amb el qual va compartir feliçment l’existència. Ken, que ara té 91 anys, ha conservat sempre una fotografia de quan Phil tenia vint anys, dret al costat d’una cascada, que sempre ha amagat entre les pàgines d’un llibre amb una frase al dors: ‘Varen ser aquells tres dies el veritable matrimoni de la meva vida?’ Reitero la pregunta. Tu qui vols ser? Ken o Phil?

(si entreu aquí –i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica— podreu llegir i escoltar l’article en versió original)

–—————————————————————————————-

 (Continua aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!