Totxanes, totxos i maons

(La sèrie comença aquí)

Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat darrerament a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres a l’edició digital del diari La Repubblica. Gaudiu-ne, perquè em sembla que s’ho val (i si en la traducció de l’italià al català hi detecteu alguna imprecisió, la culpa és tota meva: l’he feta jo en pla autodidacte).

Dispareu contra la diana més grossa

La primera cosa bonica del dimecres 17 de gener de 2024 és disparar contra la diana més grossa. Hauria de ser l’objectiu de cada reportatge, de la indignació col·lectiva. I no sempre és així.

Si us hi fixeu, en els últims anys ha passat això: les posicions de poder han estat ocupades per individus de comportament discutible, com a mínim. Evasors fiscals, usuaris finals lligats a bandes criminals, violadors de tots els límits de la legalitat.

Davant d’això s’ha generat una espècie d’admiració popular (almenys d’una part considerable de la gent) que ha tolerat, no només que conquerissin el poder, sinó que el conservessin després d’haver estat descoberts (un desemmascarament que no es tallen gens a definir com un complot, una maniobra política).

Per compensar, es persegueix sense pietat pecadors venials, autors d’estafes de quatre rals, cosins llunyans de Wanna Marchi (*). Si el que es vol és desemmascarar-ne un per escarmentar-ne cent és pel vèrtex per on cal començar, no per la base. Pel president, no pel conserge nocturn. Preparats, llestos, apunteu contra la diana més grossa.

(*) Popular presentadora del gènere de tele-botiga a la televisió italiana (vegeu aquí)

(si entreu aquí -i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica– podreu llegir i escoltar aquest article en versió original)

———————————————————————————————–

El seny d’abans

La primera cosa bonica del dijous 18 de gener de 2024 és saber valorar les situacions amb el seny d’abans, molt més savi que el que corre actualment.

Fixeu-vos en el cas del paleta milionari (*). La crònica explica que aquest individu, rascant una butlleta de loto ràpid, va guanyar dos milions d’euros. En el moment fatídic l’acompanyaven dos amics. No està clar qui havia pagat aquella butlleta, si només ell o tots tres. El que sí que se sap és que els guanys, tal com havien pactat, se’ls repartirien.

De seguida, però, el paleta ha ofert vuitanta mil euros a cada un, però després de pensar-s’hi els dos volien un terç; és a dir, sis-cents mil. Litigis, tribunals, final de l’amistat i els diners bloquejats. Amb el seny d’abans que faries si ets a punt de rascar i una veu sortida del cel et diu: “¿t’aniria bé guanyar sis-cent mil euros?” Estic segur que diries que sí. Sense amoïnar-te i alegrant-te, a més a més, si els teus amics guanyaven també el mateix. O si tu fossis un dels altres dos i la mateixa veu et digués en el mateix moment: “¿Estaries content de guanyar de cop vuitanta mil euros?” Un altre sí, probablement.

Per què després les coses han anat diferents? Sé que arribats en aquest punt les opinions poden discrepar, però una veritable amistat val molt més que vuitanta, sis-cents o dos milions d’euros. La prova? Cap d’aquests xifres la pot comprar. Sapigueu-ho abans.

(*) Vegeu aquí.

(si entreu aquí -i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica– podreu llegir i escoltar aquest article en versió original)

———————————————————————————————–

He vist un rei

La primera cosa bonica del divendres 19 de gener de 2024 és la decisió del rei d’Anglaterra d’operar-se de la pròstata com tants i tants milers d’homes al món.

Mentre m’aixeco a les quatre de la matinada per anar al bany penso en el rei que probablement s’esmuny en la mateixa direcció sobre un paviment de marbre. O potser disposa d’un orinal de cristall, ho desconec.

Penso en l’individu que ensopega amb les seves sabatilles i desperta la muller. Sempre hi ha un dia en el que estàs pendent d’uns resultats, a la sala d’espera d’un laboratori, davant d’un ordinador o en un palau, tant se val. Les hores i els minuts transcorren amb la mateixa lentitud per a tothom.

Els resultats apareixen damunt d’un paper, d’una pantalla o els llegeix un pregoner de la corona. L’índex és X, la normalitat és entre Y i Z: esteu a dintre. O és Z més 8, i esteu a fora.

Fins i tot el papa, que proclama que està preparat pel que hagi de venir, no pot dissimular una ganyota. Demà passat, si pot ser. De fet la cosa no és que tots naveguem damunt de la mateixa barca, canoa o iot. És que mentre esperes els valors del teu PSA i l’uròleg et visita amb la seva delicadesa habitual tu, t’ho creguis o no, ets un rei.

(si entreu aquí -i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica– podreu llegir i escoltar aquest article en versió original)

———————————————————————————————–

(Continua aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!