Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
Algunes coses boniques d’aquesta setmana segons Gabriele Romagnoli (169).
(La sèrie comença aquí)
Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat darrerament a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres a l’edició digital del diari La Repubblica. Gaudiu-ne, perquè em sembla que s’ho val (i si en la traducció de l’italià al català hi detecteu alguna imprecisió, la culpa és tota meva: l’he feta jo en pla autodidacte).
El millor personatge es mor
La primera cosa bonica del dimarts 19 de desembre de 2023 és una norma no escrita a l’hora de fer el guió d’una sèrie de TV: el millor personatge s’ha de morir.
No ho sembla, però dona esperances. Hi pensava mirant el penúltim capítol de ‘The Gilded Age’ a Sky. Val a dir que per ‘millor’ no es considera el personatge més reeixit, sinó el més bo: d’aquesta manera s’aconsegueix commoure els espectadors. A més a més habitualment es fa que es mori just quan ha trobat una inesperada felicitat. De vegades l’actriu o l’actor afectats aconsegueixen la salvació (la seva, no la del personatge) i reapareixen com a bessons del difunt, però això és una altra història. Ja que a la vida real diem, efectivament, que ‘sempre se’n van els millors’, sospito que el que als guionistes els agrada és jugar a ser Déu, fins i tot quan es permeten improbables ‘resurreccions’.
Tanmateix jo, com a espectador, no pateixo gens perquè he entès que és un truc, un artifici, perquè després tornen, rèpliques d’ells mateixos, reencarnats en un altre paper i en un canal que emet en paral·lel. Un altre univers, la mateixa ànima. Fins i tot amb el televisor apagat.
(si entreu aquí -i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica– podreu llegir i escoltar aquest article en versió original)
———————————————————————————————–
La revista clandestina
La primera cosa bonica del dimecres 20 de desembre de 2023 és ‘El cabaret sota l’aigua’, la revista clandestina que publicava un jueu alemany mentre vivia amagat en unes golfes a Holanda. Curt Bloch havia fugit d’Alemanya per no morir com la resta de la seva família. Va ser una sort compartida amb uns quants més: deu mil es varen poder salvar fent veure que no existien, cent quatre mil varen deixar d’existir realment. Curt va compartir les golfes amb una parella i mai va deixar d’escriure i de dibuixar la seva revista amb els materials que tenia a l’abast. Era una sàtira contra el nazisme, més concretament contra Goebbels. Format petit, poques pàgines, caricatures i poemes (‘Els xacals i les hienes / ens miren amb gelosia / semblen bastant decents / comparats amb certa genteta’) (*). Va fer-ne noranta-cinc números únics distribuïts per un circuit de poques persones (vint o trenta) i després li retornaven. Difusió limitada, tiratge mínim, significat màxim. Una mica a l’inrevés del que passa ara: es publica molt i s’esgarrapa molt poc. Les hienes rialleres / ara són al govern / tornarem a les golfes / per fer-ne escarni (**).
(*) En italià: Sciacalli e iene / ci guardano con gelosia / sembrano tipi perbene / in confronto a certa genìa
(**) En italià: Le iene ridenti / ora stanno al governo / andremo in soffitta / per farcene scherno
(si entreu aquí -i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica– podreu llegir i escoltar aquest article en versió original)
———————————————————————————————–
Re-Nadal
La primera cosa bonica del divendres 22 de desembre de 2023 és la festa del re-Nadal. No la busqueu en el calendari perquè no té un dia assignat, podeu decidir-lo vosaltres, tot és qüestió de posar-s’hi. Nadal, el nostre, el de tothom, en el fons és una cosa molt fàcil, es ve al món et voilà: amb uns talents determinats, un ADN, tot adquirit. Després anem avançant: l’educació, la instrucció, el sistema. S’esdevé algú o un no-ningú gairebé per defecte. És el dia del teu sant? El de l’aniversari? No cal. Re-Nadal és el dia en el qual decidim renéixer, ser tal com volem, corregir el disseny preestablert i no sempre intel·ligent que ens ha fet ser d’una determinada manera. De comportar-se una mica menys així i una mica més aixà. De triar un model i provar d’adaptar-nos-hi, de parir-se a un mateix. Com deia el doctor Leary: ‘Interrompem la programació amb un missatge molt breu: tots vostès són éssers divins, despertin’. Baixeu del llit amb l’altre peu i comenceu de cap i de nou. Reescriviu-vos amb paraules vostres, les millors que hàgiu après, potser fins i tot algunes d’aquestes que acabeu de llegir, si us poden ser útils. Que tingueu un bon re-Nadal.
Fins al 8 de gener.
(si entreu aquí -i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica– podreu llegir i escoltar aquest article en versió original)
———————————————————————————————–
(Continua aquí)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Preciós el de Re-Nadal.
Pel que fa al jueu que escrivia la revista clandestina és admirable. Ara bé, qui no ens diu que tal com van les coses els catalans hi estarem abocats en un futur no massa llunyà a tornar a fer revistes clandestines?
Un crac en Romagnoli