Totxanes, totxos i maons

M’arriba un sobre amb un llibre de petites dimensions. Es tracta d'”Al vol” (Pagès editors), d’Estanislau Torres, un dels escriptors catalans en actiu més veterans (vegeu aquí). I amb el llibre m’arriba també una carta en la que m’explica que als vuitanta anys -és a punt de fer-ne vuitanta-dos- li va agafar la dèria d’escriure poesia, un gènere que fins aleshores no havia tocat: “El primer que he escrit (als vuitanta anys!) i possiblement l’últim”, em comenta. També em diu “Em temo que no t’agradarà”.  (n’hi ha més)

El volum aplega poemes datats entre el 10 de novembre de 2006 i l’1 de gener de 2007, els dies del canvi de Maragall a Montilla a la presidència de la Generalitat. I, com si fos un dietari, l’estructura del llibre ve donada per la relació de les dates en que s’han escrit els poemes, sense títols ni cap altre atribut identificatiu.

Jo no hi entenc gaire de poesia i, per tant, m’abstindré de pontificar però els textos de l’amic Lau Torres -que en la seva prosa, summament expressiva, sol emprar la frase breu i els paràgrafs curts- em semblen més propers a l’apunt apressat en el full d’una agenda que al que podríem denominar “poemes convencionals”.

Deu ser per això, ara que hi penso, perquè el llibre es titula precisament “Al vol”.

Miraré d’explicar-me d’una altra manera. A mi, per exemple, m’ha agradat aquest: “Sis o set pastilles / prenc, / cada dia. / Però fan de bon empassar. / I els colors són bonics. / Són blaves, / grogues, / vermelles…”

I, en l’altre extrem de l’arc, no m’han agradat gens els tres que reprodueixo: “Scoop, un film divertit. / Però no pas, de molt, / el millor Woody Allen.”

“Han defenestrat la Tura. / Em dol. / Era eficient, / enèrgica. / Potser massa geniüda?”

“Però, a veure senyor Puig: / Vol dir que fent cara d’enfadat / (i estant-ne, sempre) / afavoreix el partit?”

I acabo amb un poema que em sembla bastant definitori de l’actitud d’alguns dels nostres escriptors: “Home mort, no. / Sí, escriptor mort. / I l’assassí, / qui ha estat? / Tothom o gairebé.”

Tot és opinable, ja ho sé. Per això he començat dient que jo no hi entenc gaire, de poesia.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!