Ja fa temps que van tocat-nos allò que no sona i a mesura que ens acostem a les eleccions del dia 27 la llopada política i mediàtica espanyola intensifica encara més els seus missatges apocalíptics sobre el futur de misèria, proscripció, negror i oblit que ens espera als catalans quan ens independitzem i Europa se’ns
Crec que dec ser un dels pocs ciutadans que no han llegit la carta que l’expresident espanyol Felipe González adreçava el diumenge passat a tots els catalans des de les pàgines del diari El País. No la vaig llegir per diverses raons. La primera, perquè ja fa bastants anys que no poso els meus ulls –ni
Dies enrere la bona gent de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) em va demanar si volia donar suport a un document que, de cara a la futura República Catalana, ha preparat un grup de treball format per persones relacionades amb el món de la cultura i de l’educació. Naturalment un cop llegit el text em va faltar
Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i les explicacions que s’hi donaven. Any 2011, segon semestre Nyèbits de catracòlics del mal rellamp! Capità Archibald Haddock (en versió de Joaquim Ventalló) Érem pastura de tots els mites i rebrotàvem. Enric Casasses (“Terminal bé”, 2006) “¡Tossa de Mar! ¡Recuerda! Has de guardarlo todo, Y
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal i del seu llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que
Aquest mes d’agost he combinat un seguit de lectures (d’una extensa bibliografia que, per cert, encara no he acabat) sobre la història d’Armènia i el genocidi de què va ser víctima aquell país fa cent anys per part de l’Imperi Otomà. He combinat, dic, aquesta lectura amb alguna novel·la, gènere que, com he explicat en
Ara fa un any vaig dedicar una sèrie de vuit apunts (vegeu-ne aquí el primer) a parlar de l’obra de Manuel Baixauli, un escriptor valencià que m’agrada molt, tot posant l’accent en “La cinquena planta”, la que fins ara és la seva darrera novel·la. El penúltim apunt de la sèrie (aquest) el vaig dedicar a parlar
Un bon dia de finals de 2010, parlant amb en Santi P., un home savi i creatiu que vaig tenir la fortuna que em fos company a la feina durant una pila d’anys, sobre les diverses actituds que hi ha davant del fet d’escriure va sortir a la palestra un llibre que jo desconeixia, “Retòrica
Pedro Rodríguez Ledesma, futbolista nascut a Tenerife el 1987 i traslladat a Barcelona el 2004 per jugar amb els juvenils del Barça, va ser conegut inicialment com “Pedrito” i després com “Pedro”, a mesura que s’anava fent un lloc en l’equip titular dels darrers anys. No voldria equivocar-me, però juraria que al senyor Rodríguez no
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal i del seu llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que
Quan estic una mica atabalat de lectures “serioses” faig una parada tècnica i tiro mà d’algun llibre de cròniques barcelonines d’Andreu-Avel·lí Artís “Sempronio” amb la seguretat que, a més a més de divertir-me, sempre aprendré alguna cosa que no sabia sobre la història de la meva ciutat. Aquest és el meu descobriment d’ahir: “Quan Barcelona
Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i les explicacions que s’hi donaven. Aquestes calors no són normals (16.06.15) Jo sempre he estat un gran amant del diàleg, que consti, però… (17.06.15) A mi em sap més greu que a tu (18.06.15) Traspassar les línies vermelles (19-21.06.15) “Tranquilidad viene de tranca” (22.06.15) Això ho hauríem de
Des de fa unes setmanes aquest Bloc que esteu llegint disposa d’una nova prestació que estic segur que us serà força útil: la de la subscripció. ¿Què vol dir subscriure’s a les Totxanes? Una cosa molt senzilla que, a més a més, tot i valer molt no us costarà ni un ral: cada vegada que jo pengi un
Aquí teniu una tria de les definicions que ens han agradat més a l’A. i a mi entre les aparegudes els últims mesos als encreuats de La Vanguardia (vegeu, per cert, aquí). El català, del mestre Màrius Serra, i el castellà del mestre Fortuny. * La ronda de la zona franca: TOUR * Si tiene pareja es capaz de jugársela: FAROLERO
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal i del seu llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que