Ho sento però avui estic de mala llet. Resulta que els sibarites del Power Point que ara ens dirigeixen l’empresa -col·leccionistes de màsters ben llampants però desconeixedors del que significa respecte per les persones- han decidit que ja no els calien els serveis -“retirada de confiança” ha estat la fòrmula- d’un bon amic i company amb més de vint-i-cinc anys a la casa. (n’hi ha més)
Curiosament -no existeixen les casualitats- ahir l’A. va rebre un correu d’una companya del laboratori on treballava -una altra empresa modèlica, amb la meitat de la plantilla afectada d’episodis depressius o de estrés- en el que li explicava l’acte de cloenda d’un curs que han compartit tècnics, coordinadors i comandaments de nivell mig. M’estalviaré els detalls perquè ja he dit que avui no estic de filis i em limitaré a fer esment del lema del curs (pagat, per si algú ho dubtava, per l’empresa). El lema i el crit de guerra -cantat pels professors amb entonació de “¿Cómo están ustedeees?”- de totes les sessions era el mot CHARLEES, un acrònim format per les inicials de les paraules Compromís, Honestedat, Afany de superació, Responsabilitat, Lideratge, Equip, Entusiasme i Servei al client.
Realment, estem rodejats. Quins collons…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!